Aparell digestiu: cavitat bucal, òrgans i funcions

Aparell digestiu: cavitat bucal i òrgans associats

Cavitat bucal i glàndules salivals

Cavitat bucal: s'ingereix l'aliment; l'interior està recobert per un epitel·li humit denominat mucosa bucal.

Glàndules salivals: tres parells que segreguen saliva, que inicia la digestió dels glúcids.

Faringe

Faringe: conducte curt (12 cm) que va des del final de la cavitat bucal fins al principi de l'esòfag. Comunica també amb la laringe a través del glot, amb les fosses nasals a través de les coanes i amb l'oïda mitjana a través de les trompes d'Eustaqui.

Esòfag

Esòfag: conducte comprès entre la faringe i l'estómac, d'una longitud d'uns 25 cm. En introduir l'aliment s'originen contraccions i relaxacions musculars peristàltiques que provoquen l'avanç del bol alimentari.

Estómac

Estómac: òrgan en forma de sac amb una capacitat aproximada de 2,5 l i de parets molt gruixudes. Té tres regions principals:

• Regió del càrdia: comunica amb l'esòfag a través del càrdia.
• Regió del fons (fundus): la més gran; correspon a la gran curvatura.
• Regió pilòrica: es comunica amb el duodè a través del pílor.

Fetge

Fetge: l'òrgan més gran del cos humà, d'uns 1,5 quilograms; està situat a la part superior dreta de l'abdomen, a prop de l'estómac. La bilis s'emmagatzema a la vesícula biliar, després baixa pel conducte colèdoc i desemboca en el duodè.

Funcions del fetge

• Funció glandular: segrega la bilis, un líquid ric en substàncies que permet dispersar els greixos dels aliments a l'aigua, cosa que facilita la digestió dels lípids.
• Funció metabòlica: emmagatzema sucres en forma de glucogen, sintetitza proteïnes, forma urea i desintoxica substàncies.
• Funció hemàtica: participa en la formació i en la destrucció d'elements de la sang, actua com a dipòsit de sang, acumula ferro i vitamina K, i fabrica factors (com el fibrinogen) per a la coagulació de la sang.

Pàncrees

Pàncrees: glàndula d'uns 15 cm de longitud i uns 80 g de pes; està situada sota l'estómac i annexa al duodè. És una glàndula mixta (secreció exocrina i endocrina).

Intestí prim

Intestí prim: tub d'uns 7 m de longitud i 2,5 cm de diàmetre, dividit en tres sectors:

• Duodè: primera part de l'intestí prim; comunica amb l'estómac a través de la vàlvula pilòrica. Té una longitud aproximada de 30 cm; el quim s'hi transforma i, després de la digestió, es forma una massa més fina anomenada quil.
• Jejú: part intermèdia de l'intestí prim; presenta plecs i nanses intestinals que augmenten la superfície d'absorció.
• Íleon: última part; comunica l'intestí prim amb l'intestí gros a través de la vàlvula ileocecal.

Intestí gros

Intestí gros: part final del tub digestiu, d'uns 1,7 m de longitud i uns 8 cm de diàmetre. Es distingeixen tres parts principals:

• Cec: primera part de l'intestí gros; al final presenta l'apèndix vermiforme.
• Còlon: segona part; s'estén des de la vàlvula ileocecal i inclou diverses regions (ascendent, transvers, descendent i sigmoide).
• Recte: última part, que acaba a l'anus.

Observació: s'han mantingut totes les dades originals (mesures, funcions i denominacions) corregint l'ortografia, la gramàtica i la presentació per a una lectura clara i una millor indexació SEO.