Aparell Excretor i Respiratori: Funcionament i Malalties

Aparell Excretor

L'aparell excretor té la funció d'eliminar les substàncies de rebuig del nostre cos.

Òrgans Excretors

• Aparell urinari: format per:
  • Ronyons
  • Bufeta
  • Urèters
  • Uretra
• Glàndules sudorípares
• Pulmons
• Fetge

La Nefrona

La nefrona és la unitat funcional del ronyó. El procés d'excreció a la nefrona es divideix en tres etapes:

1. A la càpsula de Bowman es produeix la filtració de la sang, on les substàncies petites passen a través d'aquesta.
2. Al túbul proximal i a la nansa de Henle es produeix la reabsorció de part de l'aigua, sals i glucosa.
3. Finalment, es forma l'orina que passa pel túbul col·lector.

Malalties de l'Aparell Excretor

• Infecció renal: el ronyó no és capaç d'extreure les substàncies de rebuig i no filtra la sang. Es pot solucionar amb diàlisi o amb un trasplantament.
• Càlcul renal: acumulació de sals minerals que obstrueix el pas de l'orina.
• Cistitis: inflamació de la bufeta urinària, normalment causada per una infecció bacteriana.

Aparell Respiratori

Vies Respiratòries

Les vies respiratòries són el conjunt de conductes pels quals entra l'aire de l'exterior cap als pulmons.

• Fosses nasals: dues cavitats amb molts capil·lars sanguinis que es comuniquen amb l'exterior a través dels orificis nasals.
• Pituïtària vermella: mucosa en una zona molt vascularitzada que escalfa l'aire i l'humiteja.
• Faringe: tub musculós amb un orifici que es tanca per evitar que els aliments entrin a les vies respiratòries.
• Laringe: on es localitzen les cordes vocals.
• Tràquea: tub format per cartílags amb un epiteli ciliat que secreta mucus i neteja d'impureses.
• Bronquis: tubs d'anells cartilaginosos, cadascun dels quals penetra en un pulmó.
• Bronquíols: continuació dels bronquis, tenen cilis i secreten mucus. El bronqui esquerre es divideix en dos bronquíols i el dret en tres. Els bronquíols es divideixen fins a formar els sacs alveolars.

Alvèols i Intercanvi de Gasos

Els alvèols són estructures globoses amb parets molt fines, envoltats de capil·lars sanguinis. L'aire inspirat té una proporció d'oxigen elevada i una proporció baixa de diòxid de carboni. La sang que arriba a l'alvèol té un contingut elevat de diòxid de carboni. El diòxid de carboni té tendència a anar d'on n'hi ha menys a on n'hi ha més. Aquest procés s'anomena difusió. L'aire expirat té una proporció alta de diòxid de carboni i baixa d'oxigen. El capil·lar que surt de l'alvèol té un contingut elevat d'oxigen. L'oxigen es difon de l'alvèol al capil·lar mitjançant el procés de difusió, per això el capil·lar surt carregat d'oxigen.