Aparells Digestiu i Respiratori: Funcions, Parts i Malalties

Aparells Digestiu, Respiratori, Circulatori i Excretor

L'aparell digestiu s'encarrega de digerir els aliments i convertir-los en substàncies més simples que passen a la sang i poden ser assimilades per les nostres cèl·lules.

L'aparell respiratori s'ocupa de l'intercanvi de gasos; és a dir, d'aportar oxigen i d'eliminar diòxid de carboni.

L'aparell circulatori es fa càrrec, a través de la sang, de transportar l'oxigen i les substàncies aprofitables dels aliments a les diferents cèl·lules del nostre cos, perquè aquestes els puguin utilitzar. D'altra banda, també recull i transporta el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïdes per les nostres cèl·lules.

L'aparell excretor s'encarrega d'eliminar les substàncies de rebuig que transporta la sang.

L'aparell digestiu

L'aparell digestiu s'encarrega de transformar els aliments en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i utilitzar, i d'eliminar les restes no digerides.

Està format per:

El tub digestiu

• Boca: entrada dels aliments. Conté la llengua, que mou l'aliment i el barreja amb la saliva; les dents, que mastegen els aliments; i les glàndules salivals, que elaboren la saliva.
• Faringe: conducte comú a l'aparell digestiu i al respiratori, separat per l'epiglotis (un plec entre la faringe i les vies respiratòries), per on passa l'aliment cap a l'esòfag.
• Esòfag: tub muscular que comunica la faringe amb l'estómac.
• Estómac: eixamplament del tub digestiu. L'entrada s'anomena càrdia i la sortida píloric. Hi es produeix la digestió gràcies als sucs gàstrics.
• Intestí prim: tub d'uns 6 metres. Els plecs de les parets internes es diuen vellositats intestinals. Hi es completa la digestió i hi té lloc l'absorció de la majoria de les substàncies nutritives, que passen a la sang. Es divideix en 3 regions (duodè, jejú i ili). Al duodè arriben les substàncies produïdes pel fetge i el pàncrees.
• Intestí gros: a través de les seves parets s'absorbeixen l'aigua i les sals minerals. Hi es forma la femta amb les substàncies no digerides. Es divideix en 3 regions (cec, còlon i recte). Del cec surt l'apèndix, que forma part del sistema defensiu.

Les funcions digestives

Permeten que els aliments, a mesura que passen pel tub digestiu, es transformin en nutrients perquè puguin ser transportats fins a les cèl·lules, on seran utilitzats.

• Ingestió: entrada d'aliments al tub digestiu a través de la boca, on es trituren i es mesclen amb la saliva.
• Digestió: transformació dels aliments en nutrients perquè les cèl·lules els puguin aprofitar. Es produeix per mitjà de dos tipus d'accions:
  • Mecàniques: tallar, triturar i mesclar els aliments. Es duen a terme a la boca i a l'estómac. Redueixen la mida dels aliments i en mesclen els components per facilitar les accions químiques.
  • Químiques: transformació dels aliments en compostos més senzills, gràcies a l'acció de substàncies que provoquen canvis químics en els aliments.
• Absorció: els aliments obtinguts en la digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis. Aquest procés permet transportar els nutrients per la sang a tot el cos.
• Egestió: eliminació a l'exterior de les substàncies no digerides o no aprofitables.

Les dents

Tipus de dentició:

• De llet: 4 incisives, 2 canines, 4 premolars.
• Definitiva: 4 incisives, 2 canines, 4 premolars i 6 molars.

La ingestió i la digestió

El procés digestiu comença amb la ingestió a la boca. Després comença la digestió per mitjà de dos processos:

• Masticació: acció mecànica per mitjà de la qual es trituren els aliments amb les dents.
• Insalivació: els aliments es mesclen amb la saliva, que produeix una acció química sobre ells.

Els aliments formen el bol alimentari, que passa per la faringe i, d'aquesta, a l'esòfag per mitjà de la deglució. L'esòfag impulsa el bol alimentari fins a l'estómac a través del càrdia per mitjà de moviments de contracció i relaxació anomenats moviments peristàltics. A l'estómac, el bol alimentari s'acumula i sobre ell té lloc la digestió gàstrica.

La digestió gàstrica comprèn les dues accions següents:

• Química: produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets de l'estómac. Contenen àcid clorhídric, entre altres substàncies, que actua sobre els aliments químicament.
• Mecànica: moviments peristàltics que mesclen els aliments amb els sucs gàstrics.

Com a resultat de la digestió gàstrica es forma una massa semilíquida, espessa i àcida anomenada quim, que passa a través del píloric a l'intestí prim.

Al duodè, el quim es mescla amb la bilis, el suc intestinal i el suc pancreàtic. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els sucs intestinal i pancreàtic completen la digestió química. El resultat és una massa blanquinosa anomenada quil, que conté aigua, substàncies nutritives i altres productes no digerits.

L'absorció i l'egestió

• Absorció: com a resultat de la digestió s'obtenen nutrients, la mida petita dels quals els permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang.
• Egestió: les substàncies que no s'han digerit passen a l'intestí gros. En aquesta part s'absorbeixen gairebé tota l'aigua i les sals minerals; això fa que els residus de la digestió es compactin fins a formar la femta, que s'acumula durant un temps al recte. La femta és expulsada periòdicament a l'exterior a través de l'anus.

Malalties de l'aparell digestiu

• Càries: malaltia infecciosa produïda per bacteris que afecta els teixits durs de les dents. Els bacteris s'alimenten dels glúcids ingerits i produeixen àcids que fan forats a les dents.
• Restrenyiment: trastorn que dificulta l'evacuació de la femta. És degut a l'absorció excessiva d'aigua a l'intestí gros.
• Úlceres: ferides que s'obren a les parets internes del tub digestiu, principalment a l'estómac i al duodè. Té moltes causes, entre les quals destaca l'H. pylori.
• Gastroenteritis: inflamació de les membranes internes que recobreixen l'estómac i l'intestí. És deguda principalment a la infecció causada per virus o bacteris. Provoca vòmits, diarrees i malestar a l'abdomen.
• Cirrosi hepàtica: malaltia crònica que consisteix en una mort progressiva del teixit del fetge. Una gran part dels casos de cirrosi són deguts al consum excessiu d'alcohol.

L'aparell respiratori

És l'encarregat de prendre l'oxigen de l'aire, dur-lo a la sang i eliminar, alhora, el diòxid de carboni. Està format per:

• Pulmons
• Vies respiratòries: conductes i cavitats per les quals passa l'aire des de l'exterior fins a l'interior dels pulmons, i viceversa. Estan formades per:
  • Fosses nasals: dues cavitats per on l'aire entra, es filtra, s'escalfa, s'anàlisa i s'humiteja.
  • Faringe: conducte musculós, comú a l'aparell digestiu, que condueix l'aire a la laringe.
  • Laringe: tub curt a l'interior del qual hi ha les cordes vocals. A l'obertura superior hi ha l'epiglotis (plec membranós que impedeix que el menjar passi a la laringe).
  • Tràquea: tub que condueix l'aire fins als pulmons. Està protegit per cartílags en forma de C que impedeixen que s'axafi.
  • Bronquis: 2 conductes que penetren als pulmons, on es ramifiquen en tubs més fins anomenats bronquíols. Els bronquíols es divideixen en branques més petites que acaben en sacs anomenats alvèols pulmonars, que es troben envoltats d'un gran nombre de capil·lars.

3.1. L'intercanvi de gasos

Té lloc als alvèols pulmonars. Quan l'aire arriba als alvèols, passa a la sang dels capil·lars (per difusió) que arriba carregada de diòxid de carboni. Aquest gas travessa les membranes en sentit invers al de l'oxigen i és expulsat.

La sang carregada d'oxigen reparteix aquest gas a totes les cèl·lules del cos i recull el diòxid de carboni per portar-lo fins als pulmons.

3.2. La ventilació pulmonar

Procés per mitjà del qual l'aire atmosfèric entra a l'interior dels pulmons i després en surt.

El moviment d'entrada i sortida d'aire el provoquen els moviments de 2 músculs:

• Diafragma: es troba per sota dels pulmons. El seu moviment ascendent i descendent fa variar la capacitat de la caixa toràcica i es duu a terme els moviments respiratoris.
• Músculs intercostals: són els que uneixen unes costelles amb les altres. Quan es contrauen i es relaxen mouen les costelles i fan variar la capacitat dels pulmons.

La ventilació pulmonar es duu a terme per mitjà de 2 moviments:

• Inspiració: el diafragma i les costelles intercostals es contreuen. El volum de la caixa toràcica augmenta, els pulmons s'inflen i l'aire carregat d'oxigen entra.
• Expiració: el diafragma i les costelles intercostals es relaxen. El volum de la caixa toràcica disminueix i l'aire carregat de diòxid de carboni surt.

3.3. Malalties de l'aparell respiratori

• Bronquitis: malaltia inflamatòria dels bronquis deguda a la infecció d'un bacteri. Provoca problemes per respirar i, a mesura que aquesta infecció s'agreuja, per caminar o fer esforços físics.
• Asma: estrenyiment temporal dels conductes respiratoris que dificulta la respiració i falta d'oxigen. És degut a causes al·lèrgiques, a un exercici físic intens o a infeccions respiratòries.
• Tuberculosi: malaltia contagiosa produïda per un bacteri que destrueix el teixit del pulmó. Es transmet a través de l'aire. També pot afectar el cervell o els ronyons. Si no es tracta pot ser mortal.
• Refredat i grip: infeccions contagioses de les vies respiratòries produïdes per virus. No hi ha cap tractament ja que elles mateixes es curen al cap d'uns dies. La grip és una malaltia més intensa que el refredat i sol anar acompanyada de dolors musculars, calfreds i febre.