Apuntes Essencials: Modernisme, Currículum i Sintaxi Catalana

El teatre i la novel·la modernistes

Al tombant del segle XIX, el panorama teatral europeu està dominat per Henrik Ibsen (1828-1906) i Maurice Maeterlinck (1862-1949).

En el teatre modernista català conviuen tres tendències:

• El teatre simbolista, amb Santiago Rusiñol i Adrià Gual.
• El teatre d’idees, amb Ignasi Iglésias i Joan Puig i Ferreter.
• El wagnerisme, amb l’òpera La fada, d’Enric Morera.

Santiago Rusiñol (1861-1931) és el gran dramaturg del Modernisme. La seva obra es divideix en:

• Obres curtes, que solen presentar l’enfrontament entre artista i societat. Cal fer esment de L’alegria que passa (1898).
• Drames, amb elements com el costumisme, la denúncia o el sentimentalisme. Cal destacar L’hèroe (1903).
• Comèdies, farses, sainets i vodevils, amb elements humorístics i satírics. Destaca Els Jocs Florals (1902).

L’obra més coneguda de Santiago Rusiñol és L’auca del senyor Esteve, que primer va publicar com a novel·la (1907) i, posteriorment, ell mateix va adaptar al teatre (1917).

La novel·la modernista es caracteritza sobretot perquè incorpora aquestes temàtiques:

• El ruralisme.
• L’enfrontament entre els intel·lectuals i la societat.
• El decadentisme, amb elements com la lletjor, el color o l’erotisme.

Els principals novel·listes modernistes són Raimon Casellas, Víctor Català i Prudenci Bertrana.

Raimon Casellas (1855-1910) és autor de La damisel·la santa (1894) i Els sots feréstecs (1901). S’hi planteja l’enfrontament entre artista i societat.

Víctor Català (1869-1966), autora de Drames rurals (1902) i Solitud (1905). En aquesta darrera obra descriu la solitud que viu una dona.

Prudenci Bertrana (1867-1941) a Proses bàrbares (1911), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925) i Josafat (1906) tracta éssers primitius i salvatges.

Currículum i carta de presentació

El currículum és un document que redactem quan volem demanar un lloc de treball. Hi han de constar referències sobre:

• El lloc de treball sol·licitat.
• Dades personals.
• Formació acadèmica.
• Experiència professional.
• Altres dades complementàries.

Als currículums s’hi adjunta una carta de presentació, on s’afegeix informació important.

La carta de presentació és una carta formal que s’adjunta al currículum. Permet afegir informació que considerem important i que no es pot incloure de manera esquematitzada al currículum. El teatre i la novel·la modernistes

Les oracions subordinades substantives

Les oracions subordinades substantives són les que fan la funció d’un nom o d’un SN en l’oració principal.

Les subordinades substantives poden presentar el verb en forma personal (conjugada), aleshores han d’anar introduïdes per un connector, que pot ser:

• Conjuncions: que, si. No van mai precedides de preposició.
• Interrogatius: què, qui (quina, quins, quines), quant (quanta, quants, quantes), quan, com, on. L’interrogatiu pot anar precedit de preposició.
• Pronoms relatius: qui, el qui, la qui, els qui, les qui (per a les persones) i el que, la que, els que, les que, allò que (per a persones i coses).

Les subordinades substantives poden presentar el verb en forma no personal, aleshores es construeixen amb infinitiu, precedit o no de preposició.

Les oracions subordinades substantives poden fer diverses funcions sintàctiques en relació amb l’oració principal:

• Subjecte (S): introduïdes per la conjunció que, per un verb en infinitiu o per pronoms de relatiu.
• Complement directe (CD): introduïdes per les conjuncions que, si, per un verb en infinitiu, un pronom interrogatiu o formes de relatiu sense antecedent.
• Complement indirecte (CI): introduïdes per un pronom relatiu precedit de la preposició a.
• Complement de règim verbal (CRV): introduïdes per una preposició regida pel verb. Davant de les conjuncions que i si es produeix la caiguda de la preposició si el verb està en forma personal.
• Complement del nom o de l’adjectiu (CN) (CAdj): quan el connector és que o si es produeix la caiguda de la preposició.
• Atribut (Atr): L’enllaç de les oracions subordinades substantives és la conjunció que.
• Complement de l’adverbi (CAdv): les oracions subordinades substantives també poden fer de complement de l’adverbi.