Aqüeducte de les Ferreres: Història, Anàlisi i Funció del Pont del Diable a Tarragona

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

1. Fitxa Tècnica

• Nom: Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)
• Autors: Desconegut
• Cronologia: Segle I
• Materials: Pedra calcària
• Localització: Tarragona

2. Context Històric i Cultural

L’Aqüeducte de les Ferreres va ser construït en l'època de la Roma imperial. Aquest període, comprès entre els anys 27 aC i 476 dC, es va iniciar amb el nomenament d’Octavi com a emperador per part del Senat l’any 27 aC, el qual també li atorga el títol d’August. Aquest llarg període el podem diferenciar en dues etapes: el període de la “Pax Romana” (segles I, II, III) i el període de la crisi, enfonsament i caiguda de l’Imperi Romà (segles III al 476).

3. Anàlisi Formal

Les diferents expressions de l’art romà estan marcades per les següents característiques: és un art pragmàtic i funcional, és un art eclèctic (barreja d’influències gregues i etrusques), art realista, és un art propagandístic i commemoratiu, un art marcat per la monumentalitat i el colossalisme i on els artistes restaven en l’anonimat.

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, avui destruïda, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

Tota l'estructura del pont fou construïda en opus quadratum, blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, sense morter a les seves juntes. El canal que duia l'aigua, l'Specus, fou construït en opus signinum amb un morter impermeable a base de calç i ceràmica. La pedra per l'obra fou treta d'una pedrera situada en un turó pròxim al monument, conegut com coves de la Pedrera.

4. Integració a l’Entorn

La captació de l'aigua al riu Francolí es feia mitjançant una resclosa en un indret anomenat Torre del Comte. A partir d'aquí fou conduïda per un canal cap a Tàrraco, primer en paral·lel al riu i des del pont del Codony seguint les corbes de nivell aprofitant els pendents naturals del terreny fins a arribar a la comella del barranc dels Arcs que es va salvar mitjançant el famós pont aqüeducte. Al costat sud del barranc el canal seguia per l'antic camí de l'Àngel i entrava a la ciutat per l'avinguda Catalunya on l'aigua fou recollida i depurada en un gran dipòsit, anomenat castellum aquae i després distribuïda per una xarxa de canonades de plom en la zona residencial de Tàrraco.

5. Significat i Funció

Un aqüeducte és una conducció d’aigua, obra d’enginyeria, destinada a portar aigua des d’un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L’obra s’ha d’adaptar necessàriament a la topografia del terreny.

6. Models i Influències

L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument. Els aqüeductes van ser una de les obres d’enginyeria civil romana més importants i van esdevenir el mètode per portar aigua a les ciutats durant els segles posteriors.