Les Àrees Industrials a Espanya: Evolució i Polítiques

Àrees industrials a Espanya

1. Àrees industrials desenvolupades

Es tracta dels espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona. L'evolució recent que han seguit ha estat doble:

• D'una banda, l'enfonsament i reconversió de sectors madurs.
• D'altra banda, la revitalització industrial amb la instal·lació d'empreses innovadores i seus socials (centres de decisió) de les principals empreses nacionals i filials multinacionals.

Són àrees que perden ocupació industrial per la deslocalització de les fàbriques.

2. Àrees i eixos en expansió

• Corones metropolitanes de la perifèria urbana i les franges periurbanes: són les zones de transició entre la ciutat i el món rural. Compten amb indústries en declivi i reconversió, però també reben noves indústries procedents de les àrees centrals, amb indústries innovadores localitzades en els nous parcs tecnològics i amb indústries petites que necessiten mà d'obra poc qualificada i que estan dedicades a la producció tradicional.
• Eixos de desenvolupament industrial al llarg de les principals vies de comunicació: la Vall de l'Ebre i la Mediterrània.
• Algunes àrees rurals disperses, amb indústries tradicionals i endògenes relacionades amb l'agroindústria.

3. Àrees i eixos industrials en declivi

Eixos: Cantàbric i andalús (però el País Basc es revitalitza des de 1995, apostant per la innovació). Àrees: Sagunt, Ferrol i Puertollano.

Aquest declivi es deu a la poca diversificació, l'alta contaminació i les restriccions de la UE amb les quotes (disminució de producció per a evitar multes).

4. Àrees d'industrialització induïda i escassa

Àrees d'industrialització induïda: Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. Són el resultat de la promoció industrial pública des dels anys 60. Posseeixen alguns enclavaments industrials més desenvolupats, però no difonen el seu desenvolupament pel territori adjacent (Saragossa, Valladolid, Burgos, Sevilla).

Àrees d'escassa industrialització: Castella-la Manxa, Extremadura i Balears. A les illes, la causa és la seua localització poc competitiva; a Extremadura i Castella-la Manxa, és perquè escassegen les grans indústries, amb predomini de les indústries tradicionals que generen poc valor afegit. A Castella-la Manxa s'està produint un efecte difusor a partir de Madrid que afecta les províncies circumdants, principalment Guadalajara i Toledo.

Polítiques industrials en l'etapa actual

El marc de la indústria actual (3a etapa) inclou:

• El risc de la deslocalització, que fa necessari augmentar la competitivitat.
• La disminució de la intervenció de l'Estat en la indústria, que ha donat lloc a la desaparició de l'INI i a la participació de les CCAA en la política industrial. La UE planteja la política general, l'Estat espanyol dissenya la política general i són les CCAA les que coordinen la seua política industrial amb la de l'Estat.

Objectius i reptes de la política industrial

D'acord amb les directrius de la UE, els objectius són:

1. Reindustrialització i millora de la competitivitat

Mesures per aconseguir-ho:

• Ajudes a la inversió:
  • Programes per a la reindustrialització de zones afectades per la crisi o la deslocalització, finançant infraestructures i serveis.
  • Programes per fomentar la competitivitat en qualsevol sector industrial.
• Estudi dels sectors amenaçats per la competència d'altres països per millorar-los.

2. Incrementar la productivitat i internacionalització

Mesures per afavorir la creació de riquesa i ocupació:

• Augmentar el pes del sector industrial en el PIB impulsant l'emprenedoria.
• Millorar la mà d'obra fomentant la formació.
• Adoptar mesures per pal·liar la inadequació de les empreses.
• Fomentar l'activitat industrial invertint en R+D+I i noves tecnologies mitjançant la recerca, el desenvolupament, la innovació i l'impuls de les TIC.
• Impulsar la internacionalització empresarial.

3. Corregir els desequilibris territorials

• Política de promoció industrial: A escala nacional, la Llei d'incentius regionals (1985) ofereix compensacions a la inversió en àrees desfavorides (zones de formació econòmica, zones industrialitzades en declivi i zones especials).
• Política de desenvolupament endogen: Impulsa les potencialitats i els avantatges de cada territori.

4. Medi ambient i patrimoni industrial

• Contra el consum abusiu de recursos, es fomenta el consum sostenible.
• Contra la contaminació del sòl, s'apliquen mesures preventives, correctores obligatòries, l'ús d'energies netes i la reparació de danys.
• Contra la degradació del paisatge, es realitzen operacions de rehabilitació d'edificis per a altres usos i protecció del patrimoni.