Arquitectura i Escultura del Renaixement: Brunelleschi, Ghiberti i Miquel Àngel

Església de San Lorenzo (Florència): L'encàrrec de Cosme de Mèdici (1421)

Església encarregada per Cosme de Mèdici el 1421.

Planta i estructura

Planta de creu llatina, inspirada en les basíliques antigues, que eren més allargades. Consta de tres naus: una central i dues laterals. La nau central és el doble de gran que les laterals. Aquestes naus laterals tenen un seguit de capelles que es perllonguen per tot el perímetre de la planta.

La nau central consta d’una coberta plana amb cassetons i una cúpula al creuer. Les naus laterals estan cobertes amb voltes de canó.

A cada costat de la capçalera hi ha dues sagristies: una feta pel propi Brunelleschi i l’altra per Miquel Àngel.

En aquesta Església s’utilitza un mòdul quadrat definit pels trams de les naus laterals. Les columnes que aguanten els arcs formers són iguals d'alçada a les pilastres de les naus laterals, amb la inserció d’un fragment d’entaulament sobre l’àbac del capitell. D’aquesta manera, columnes i pilastres tenen el mateix cànon.

Característiques de l'obra de Brunelleschi

• Bicromatisme: El bicromatisme dels materials és característic de l’obra de Brunelleschi. Per als elements estructurals i ordenadors s'utilitza el marbre gris, i per als murs de rebliment, el blanc.
• Claredat: Deixa d’utilitzar elements del gòtic i es torna als elements constructius propis de l’arquitectura clàssica.
• Geometrisme: Planta dividida en volums geomètrics (quadrats, rectangles i cercles).
• Redescobriment de la proporció: Ordre calculat de manera formalment racional i científica. Crea un espai harmoniós concebut en la mesura de l’home i abastable per a ell.

L'Espai Exterior

L'espai exterior és bastant pobre, sense restes del revestiment de marbre que en teoria hi havia d’haver. L'harmonia del conjunt és perfecta i des de fora es veuen diferents alçades, naus i capelles. A la part posterior, una cúpula lleugerament ogival corona el creuer.

Porta del Paradís del Baptisteri de Florència (1425-1452)

Lorenzo Ghiberti (1378-1455)

El Baptisteri és considerat l’edifici més antic de la ciutat, el qual es creu que va ser edificat sobre un antic edifici romà. És famós pels seus tres conjunts de portes de bronze que contenen un alt valor artístic. Fins al segle XIX, tots els florentins eren batejats allà.

La Porta Nord (Concurs de 1401)

• És un edifici de planta octogonal, amb parets fetes de gres decorades amb diferents colors de marbres: blanc, verd i negre.
• El 1401 es va fer un concurs per a la decoració de la porta nord, que va guanyar Ghiberti.
• La porta nord segueix el model de la primera porta d’Andrea Pisano (1330-1336).
• Les vint-i-vuit escenes sobre la vida de Crist (20) i Sant Joan Baptista (8) estan emmarcades per quadrifolis.
• Aquesta obra es troba a cavall entre el gòtic final i el nou llenguatge renaixentista.

La Porta del Paradís (Porta Est)

Després de l’èxit de la porta anterior, Ghiberti va rebre l’encàrrec de fer la tercera i última de les portes (la Porta del Paradís), a la qual va treballar des del 1425 fins al 1452.

• En aquesta porta prescindeix del marc quadrifoli.
• Redueix el nombre de plafons a deu.
• Utilitza el bronze daurat.
• La temàtica és diferent (Antic Testament).
• Es representen per plafó dos episodis, o més, relacionats però pertanyents a moments diferents.

Ghiberti aplica el relleu pictòric per a aconseguir la sensació de profunditat mitjançant la graduació del relleu. Tot i que l’arquitectura representada segueix la línia renaixentista, la perspectiva no es treballa a la nova manera, sinó com es feia al gòtic, obeint a diferents punts de vista variables.

Volta de la Capella Sixtina

Va ser un encàrrec del papa Juli II a Miquel Àngel. Aquest va pintar els 500 m² de la volta a 25 m d’altura, amb escenes de l’Antic Testament i de l’antiguitat clàssica. En la composició hi ha més de 300 cossos humans en una seqüència concebuda de manera unitària.

Les figures s’organitzen i s’encadenen mitjançant marcs perfectament articulats. Sense seguir les lleis de la perspectiva, les figures s’entrellacen de manera artificiosa i en multiplicitat de moviments.

En aquest moment, Miquel Àngel ja no està interessat per representar la realitat de forma natural. Ara està preocupat per dotar de vitalisme i dinamisme la composició. En escenes com La Creació d'Adam, veiem concebuda la forma essencialment escultòrica. La musculatura està treballada de manera quasi sobrenatural. Déu, envoltat d’un cor d’àngels, actua com un escultor en donar forma a l’home.

El Judici Final

Miquel Àngel va pintar aquest fresc vint anys després d’acabar la volta. Les diferències a nivell formal i ideològic són evidents: el saqueig de Roma (1527) i la Reforma Protestant fan que s’abandoni la idea de crear una societat més harmònica (ideal del classicisme). El món es torna inestable i insegur. L’artista sent i recull les tensions de l’època i les transmet en la seva obra.

Veiem aquesta exagerada musculatura en els personatges que hi apareixen. Trobem tres grups principals:

• Els Redimits: Ascendeixen de forma lenta.
• Els Àngels: Floten en el blau cel amunt i avall, i la seva aparició és molt diversa, en remolí, creant una espiral.
• Els Condemnats: Tracten d’elevar-se, però tot i així el que fan és descendir lentament.