Arquitectura Modernista a Catalunya: De l'Orfeó Català a La Pedrera

El Modernisme Català: Palau de la Música i Casa Milà

Palau de la Música Catalana: Arquitectura i Simbolisme

Arquitectura Exterior i Interior

Dues façanes de maó vist vermell, arcades a la planta baixa, tribuna coronada per arcs apuntats, decorada amb columnes de rics mosaics i busts escultòrics. Es tanca amb un àtic decorat amb mosaics i una cúpula a la terrassa.

L'espai interior es divideix en tres parts: els accessos, l'auditori i l'escenari. Aquests espais aconsegueixen una gran unitat gràcies a l'ornamentació que decora tots els racons de l'edifici. Destaca la gran sala de l'auditori, il·luminada per la llum natural; una gran claraboia al sostre de la sala contribueix a aquesta il·luminació. Un altre aspecte de l'ornamentació són les escultures que fan referència a diverses obres musicals.

Valor Simbòlic i Cultural

Construït per acollir la seu de l'Orfeó Català i com a sala de concerts, el fort caràcter catalanista de l'Orfeó va fer que l'edifici adquirís un gran valor simbòlic. La vinculació a l'entitat dels artistes catalans més carismàtics, la utilització de referents populars i les al·lusions a la pàtria catalana van fer de l'edifici tot un emblema patriòtic lligat al moviment cultural de la Renaixença.

Característiques del Modernisme (Art Nouveau)

• La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, amb preferència pels vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic, entrellaçant-se amb el motiu central.
• L'ús de la línia corbada i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. En aquesta última és molt freqüent l'ús de l'anomenada «línia fuet». Una derivació d'aquest estil en la dècada de 1920 és el denominat Art déco, que alguns confonen amb l'Art Nouveau.
• Hi ha també una tendència a l'estilització dels motius, sent menys freqüent la representació estrictament realista d'aquests.
• Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en actituds delicades i gràcils, amb un aprofitament generós de les ones en els cabells i els plecs de les vestimentes.
• Una actitud tendent a la sensualitat i al complaïment dels sentits, amb una picada d'ullet cap a l'eròtic en alguns casos.

Context Històric del Modernisme

Any 1892

Importància de la burgesia industrial catalana. Crisi política de finals de segle.

Moviments Culturals

Generació del 98. Modernisme plàstic, arquitectònic i literari.

Casa Milà (La Pedrera): L'Obra de Gaudí

Disseny i Estructura de la Façana

La línia corba domina la façana de la Casa Milà: una planta baixa amb dues entrades independents, cinc pisos i un àtic amb terrassa. Cada pis està separat per una ondulació que recorre tota la façana i li confereix una accentuada horitzontalitat. Les finestres i balconades, modelades amb forma de motius vegetals, segueixen el mateix estil curvilini.

Elements de la Coberta i Interior

A la coberta, les xemeneies, les caixes dels ascensors, les ventilacions i els dipòsits d'aigua són elements dissimulats sota l'aparença imaginativa de formes escultòriques. A l'interior hi ha un pati descobert que aporta ventilació i llum natural. Al seu voltant s'hi distribueixen les diferents plantes, articulades de manera irregular i sense ordre lògic; el resultat són habitacions poligonals. El terra d'aquest pati feia que el carrer central, d'una manera molt original, conduís els cotxes a un soterrani que feia funció d'aparcament, i les voreres a escales i ascensors.

Innovació Estructural

L'edifici se sosté per mitjà d'una estructura de ferro combinada amb pedra i maons que permet eliminar els murs de càrrega, la funció dels quals és substituïda pels arcs parabòlics i les columnes inclinades. La façana de l'edifici és una estructura autònoma suportada a partir d'un complex sistema de bigues i tensors de ferro, que permet que l'espai interior es pugui distribuir lliurement.

Encàrrec i Característiques Destacades

Roser Segimon de Milà va encarregar a Gaudí la Casa Milà. L'edifici va ser projectat per poder allotjar un aparcament de carruatges i cotxes al soterrani, botigues a l'entresol, el domicili particular dels propietaris, quatre pisos amb habitatges de lloguer i un àtic o golfes amb terrat de diferents nivells. Aquest terrat és remarcable per la seva originalitat, destacant-hi sis dipòsits d'aigua, un gran nombre de xemeneies i sortides de ventilació. També és anomenada La Pedrera perquè van treure les pedres d'un solar que hi havia davant l'edifici.