L'Art Barroc: Context Històric, Arquitectura i Característiques

BARROC

Context històric

El barroc es defineix com el recarregament excessiu de la decoració. Es desenvolupa entre 1600 i 1780, originant-se a Roma i estenent-se posteriorment a Europa. Està molt relacionat amb la Reforma (al nord d'Europa) i la Contrareforma (al sud d'Europa), la qual cosa provoca l'aparició de dos arts molt diferents:

• En el món de la Contrareforma: els factors determinants són el Concili de Trent, la monarquia absoluta i la noblesa terratinent. El client principal és l'Església.
• En el món de la Reforma: els factors clau són la reforma luterana, les monarquies parlamentàries i la burgesia comercial. El client principal és la burgesia.

Existeixen tres tipus de barroc: el barroc lligat a la Contrareforma, el barroc com a expressió de la monarquia absoluta, i el barroc del protestantisme lligat a la burgesia.

Característiques generals de l'arquitectura

Sorgeix de l'arquitectura renaixentista, però amb un resultat contrari. L'equilibri i la racionalitat del Renaixement se susbtitueixen pel desequilibri. L'arquitectura és dinàmica, basada en el moviment i la tensió.

• Ús de formes corbes, rectes, còncaves i convexes.
• Gust per la decoració: garlandes, nínxols, columnes salomòniques, ovals, òculs, cariàtides, etc.
• Efectes de clarobscur que aporten gran dinamisme.

Tipus d'edificis

• Residencials: Palaus, com ara el Palau de Versalles.
• Religiosos: Esglésies que per fora presenten planta de creu llatina o planta el·líptica coberta per una cúpula oval, amb façanes de doble planta i ordre gegant. A l'interior, destaquen per un excés de decoració que provoca efectes òptics, com ara el trompe-l'œil (arquitectura pintada) i els rompuents de glòria (orificis a la cúpula).

Arquitectura italiana: Roma

Autors principals

• Maderno: Arquitecte de transició entre el Renaixement i el Barroc.
  Obra destacada: Façana de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Maderno trenca la planta de creu grega de Miquel Àngel per formar una creu llatina (allargant els peus). Dissenya una façana dividida en dos cossos amb un eix horitzontal. Utilitza elements clàssics com columnes, pilastres i frontons, però amb un ordre gegant al primer cos. Incorpora una balustrada (barana que remata l'edifici). Pel que fa a la decoració, inclou garlandes; hi ha moviment a la façana i un joc de llums entre les columnes i els murs.
• Bernini: Arquitecte del barroc ple. S'inspira en Miquel Àngel i la Roma antiga, la qual cosa provoca un gran dinamisme i una decoració excessiva.
  Obres destacades: Columnata de la plaça de Sant Pere del Vaticà i l'Església de Sant Andreu del Quirinal a Roma.
• Borromini: Juntament amb Bernini, és un dels més importants, portant el barroc al seu màxim esplendor.
  Obra destacada: Església de Sant Carles de les Quatre Fonts (San Carlo alle Quattro Fontane). Presenta planta el·líptica i capelles entre contraforts coronades per una cúpula oval. La façana té formes còncaves i convexes, dividida en dos cossos amb ordres gegants damunt d'un pòdium, i un frontó partit. Destaquen els espais entre columnes (intercolumnis) i elements decoratius com escuts, garlandes i balustrada.
  Altres obres: Oratori dels Filipins a Roma.

Arquitectura francesa

Es caracteritza pel barroc classicista, un art lligat al servei polític de Lluís XIV, XV i XVI. Es tracta d'un art estatalitzat a través de les acadèmies d'arquitectura, pintura i escultura, com a manera de respondre al gust del monarca amb la finalitat d'exaltar el poder del rei. La producció principal se centra en els palaus.

El Palau de Versalles

Reflex de la monarquia absoluta de Lluís XIV, el projecte recull el palau, les fonts i els jardins. És immens perquè estava pensat per ser la residència de la família del monarca i de tots els seus súbdits. Presenta un aspecte de palau auster, amb l'exterior de caràcter clàssic i l'interior totalment barroc.