Art Etrusco-Romà: Sarcòfag dels Esposos i August de Prima Porta
Sarcòfag dels Esposos: Etrusco
Descripció Formal
Fet amb terracota.
La tapa té forma de kliné (llit), a sobre hi ha les figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable.
Ell és fort i protector, té el tors nu, va descalç, i porta el cabell cenyit enrere (característic del poble jònic). La dona està en primer terme i va vestida amb una túnica grega llarga (quitó), porta unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra de la que surten unes llargues trenes.
Les mirades dels personatges no es creuen però la relació entre ells es transmet amb els gestos de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, la mà esquerra està estesa al seu davant com esperant la mà de la dona.
El treball de les figures és molt precís a la part superior del cos i als peus i les sabates. En canvi, a les cames la tècnica és més simple.
Els rostres tenen un perfil geometritzant i hieràtic en el que destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat.
Les poques restes de policromia que conserven les figures, els coixins i els vestits, fan pensar que el conjunt va estar pintat amb colors vius.
Temàtica
Aquest tipus de sarcòfag tenia la funció de guardar les cendres dels morts, que es posaven a la part posterior un cop acabat el ritual d'incineració. És una urna funerària.
El poble etrusc tenia un gran respecte pels déus i por a la mort. Per contrarestar aquesta por, creien que el difunt no havia mort del tot, que continuava viu, en una altra vida dins el sepulcre.
Les tombes etrusques eren com les cases dels morts, es decoraven les cambres mortuòries amb pintures al fresc que representaven escenes de dansa, banquets, acròbates i animals i es dipositaven objectes quotidians per acompanyar al difunt a l'altra vida.
L'artista havia de reproduir els trets corporals i facials de la persona morta, que es representava en una escena habitual plàcida.
Es creu que aquest sarcòfag és el d'un matrimoni. L'esposa ocupa el primer terme perquè la dona etrusca no estava marginada de la vida social, participava a la vida pública, assistia a les festes, els balls...
August de Prima Porta: Romà Imperial
Descripció Formal i Estil
La imatge de l'emperador està dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la que hi ha una cuirassa musculada esculpida amb relleus i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i sosté amb el braç esquerre.
Amb el braç dret mostra una actitud d'autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d'un dofí (a l'original aquest grup no estava) que és un recurs per sostenir el pes del marbre.
L'estàtua reprodueix el model grec clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el contrapposto: té el tors recte alhora que eleva el maluc dret i flexiona la cama esquerre.
Diferència del model grec: el rostre no reflecteix una bellesa ideal, mostra les faccions individuals que aconsegueixen un retrat psicològic perfecte en el que es barregen autoritat i humanitat.
La voluntat realista també s'aprecia en els plecs del vestit i en els complements i en la feina detallada dels relleus de la cuirassa.
La part posterior no mostra un treball precís perquè a Roma la imatge es col·locava contra la paret o en una fornícula.
Originàriament, el marbre estava policromat amb colors vius.
Temàtica
Representa l'emperador August amb la vestimenta militar pròpia d'un general romà en el moment d'exhortar els soldats de les seves legions.
Funció principal: glorificar la figura de l'emperador.
D'acord amb la funció propagandística: els relleus de la cuirassa són escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge.
Destaca la representació de dues províncies pacificades sota el mandat d'August, Hispània (costat esquerre) i Gàl·lia (costat dret). També hi ha la imatge de Tiberi (fillastre) i Diana i Apol·lo (divinitats protectores de la casa imperial).
En l'original (bronze) el personatge anava calçat com li corresponia al cap de l'exèrcit. En la còpia, la seva esposa Lívia va voler que el representessin descalç per suggerir que el difunt ja era a l'Olimp.
La imatge de cupido cavalcant un dofí indica l'origen diví del cèsar i deriva de les figures d'Afrodita.