Art i Literatura Catalana Segles XIX i XX

Modernisme (1892-1911)

El Modernisme sorgeix el 1892 i finalitza el 1911 amb la mort de Joan Maragall, un dels seus màxims exponents. Aquest moviment buscava modernitzar la cultura catalana, obrint-la als corrents culturals europeus. El desig de modernitat i la voluntat d'innovació es concreten en la celebració de la primera festa modernista a Sitges. A diferència de la Renaixença, que defensava "Pàtria, Fe i Amor", el Modernisme apostava per "Joventut, Progrés i Innovació". Els Quatre Gats esdevé el centre de reunió dels modernistes, que rebutjaven les idees del passat i les tradicions del Romanticisme i el Realisme. Destaquen figures com Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch (arquitectura), Santiago Rusiñol i Ramon Casas (pintura), Josep Llimona (escultura) i Enric Morera (música).

Corrents del Modernisme

• Regeneracionisme: Compromesos amb la societat, els regeneracionistes utilitzaven l'art per transformar-la. Creien en l'art i la cultura com a eines per a una societat moderna, culta i vitalista. S'oposaven al conservadorisme burgès i presentaven una visió cosmopolita. Joan Maragall n'és un dels principals representants.
• Esteticisme: Davant la impossibilitat de transformar la societat, els esteticistes es van apartar d'aquesta per centrar-se en la creació artística ("Art en majúscula"). Consideraven l'art com una religió i els artistes com a sacerdots. Van dignificar disciplines artístiques considerades menors i van cultivar la idea d'art total. Santiago Rusiñol n'és el màxim representant.

Noucentisme (1906-1923)

El Noucentisme, tot i coincidir cronològicament amb el Modernisme, neix el 1906 com a moviment classicista que defensa l'ordre, l'harmonia i la mesura. Pren com a referència l'estètica de l'antiguitat clàssica i el Renaixement, rebutjant el Romanticisme i l'Edat Mitjana. Enric Prat de la Riba, Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors i Josep Carner en són els principals promotors.

Pilars del Noucentisme (Eugeni d'Ors)

• Imperialisme: Moviment ordenador que s'havia d'imposar en tot el territori i a totes les capes socials.
• Noucentisme: Rebuig al Romanticisme i al desordre sociocultural del Modernisme.
• Arbitrarisme: Selecció d'elements de la realitat per expressar idees i buscar símbols.
• Civilitat: Harmonització de les classes socials en un mite de perfecció i cultura. Societat culta que accepta normes de convivència.
• Classicisme: El món clàssic com a transmissor de valors d'ordre, harmonia i mesura.

Etapes del Noucentisme

• 1a etapa (1906-1917): Publicació del Glosari d'Eugeni d'Ors a La Veu de Catalunya, celebració del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, publicació de Els Fruits Saborosos de Josep Carner i Les Horacianes de Miquel Costa i Llobera. Publicació de La Ben Plantada d'Eugeni d'Ors (Xenius).
• 2a etapa (1917-1923): Mort d'Enric Prat de la Riba (1917), final de la Primera Guerra Mundial, dictadura de Primo de Rivera i marxa d'Eugeni d'Ors a Madrid.

Avantguardes (principis s. XX - 1940)

Terme d'origen militar (avant-garde) que indica una actitud combativa i radical en la recerca estètica. Conjunt de moviments que experimenten amb l'art, cerquen noves formes d'expressió i violen el concepte tradicional d'art. S'inspiren en el maquinisme, l'irracionalisme filosòfic i l'abstracció. Juguen amb els colors, substitueixen la realitat per formes geomètriques i incorporen el soroll al llenguatge musical (sorollisme). Prenen com a font d'inspiració el món dels somnis i l'"Art en majúscula".

Moviments d'Avantguarda

• Cubisme (1907): Descomposició geomètrica dels objectes. Poesia pictòrica (collage, cal·ligrames).
• Futurisme (1909): Exaltació de l'esport, el dinamisme, l'aventura i les innovacions mecàniques. Antiromanticisme. Destrucció de la sintaxi.
• Dadaisme (1916): Destrucció de l'art. Llibertat i fantasia. Llenguatge incoherent. Escriptura automàtica.
• Surrealisme (1923): Escriptura automàtica, collage i transcripció dels somnis.

Autors d'Avantguarda a Catalunya

• Josep M. Junoy (cubista i futurista) (1887-1955)
• Joaquim Folguera (cubista, futurista i simbolista) (1893-1919)
• J. V. Foix (surrealista) (1893-1987)
• Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)