És un art eclèctic a causa de l'enorme extensió geogràfica de l'Imperi, que va fer que l'art romà s'hagués d'adaptar a gustos i necessitats molt diversos. Fusiona el model grec i l'etrusc.
És una arquitectura dinàmica, gràcies a l'ús d'elements constructius com l'arc de mig punt i la volta de canó.
Anonimat dels artistes: l'art era entès com una glorificació dels mecenes i no com una manera d'expressar la sensibilitat artística dels seus creadors.
Primacia dels aspectes tècnics i pràctics per damunt dels estètics, a conseqüència de l'arrelada sobrietat del caràcter romà. És una arquitectura utilitària, pràctica i funcional. Es dona prioritat als aspectes tècnics i funcionals per sobre dels estètics, la qual cosa va comportar un gran desenvolupament en el camp de l'enginyeria i l'aparició de noves construccions, amb un gran progrés en les estructures civils i militars.
La tipologia és força variada. Els romans van edificar construccions diverses per a necessitats diferents. Això fa que l'arquitectura religiosa (temples) no sigui l'única que es desenvolupa, donant lloc a una arquitectura civil molt rica: basíliques, amfiteatres, teatres, circs, termes, arcs de triomf, ponts, aqüeductes, vies o domus.
Es desenvolupa una arquitectura amb una clara concepció urbana. La ciutat és el punt de referència de la civilització romana.
Incorpora dos ordres nous als tres grecs que ja utilitzaven: el compost (amb elements del capitell jònic i corinti) i el toscà (semblant al dòric, però amb el fust llis i amb base). També introdueix nous tipus de parament, com l'opus caementicum (l'antecedent del formigó actual).
Materials més usats: pedra, marbre, maó, morter i fusta.
Escultura Romana: Trets Característics Generals
Té una gran influència hel·lenística, fins al punt que moltes estàtues gregues es coneixen gràcies a les còpies romanes. No obstant això, l'escultura romana adapta l'art grec als seus gustos i li imposa un marcat realisme, en contraposició amb l'idealisme grec.
Subordinació a l'arquitectura: moltes realitzacions escultòriques tenien com a finalitat ornamentar obres arquitectòniques.
Materials més comuns: bronze, pedra i marbre.
Anonimat dels artistes.
El retrat és el gènere més destacat. Procurava ser fidel als models, malgrat els seus possibles defectes. Destaquen especialment el bust (el cap i la part superior del tronc) i els retrats eqüestres.
Els relleus commemoratius van adquirir una gran rellevància i originalitat.
