Art Romà: Maison Carrée, Domus, August de Prima Porta
Maison Carrée
Descripció: Edifici elevat sobre un podi d'estil etrusc, amb un accés principal i un pòrtic hexàstil. Presenta columnes corínties esveltes de 17 metres d'alçada. L'entaulament consta d'un arquitrau amb tres platabandes, un fris amb decoració (actualment perduda) i una cornisa. El frontó és triangular, sense orientació específica. Els murs laterals de la capçalera tenen columnes corínties adossades al mur de la cel·la. La decoració floral és un element destacat. El temple és pseudoperípter, de planta rectangular, amb un pòrtic hexàstil que inclou quatre columnes exemptes i dues a cada lateral. L'interior de la cel·la conté 20 columnes adossades. No hi ha obertures ni divisions internes.
Context (S/F): Construït per ordre d'Agripa, durant una època de gran quantitat de monuments públics commemoratius. M/I: Els temples romans segueixen l'arquitectura religiosa grega. La decoració està mal conservada, però destaca el fris. Posteriorment, s'utilitza a l'Ara Pacis. Va influenciar el Renaixement, els temples neoclàssics i l'església de la Madeleine a París.
Domus Romana (Casa del Poeta Tràgic)
Descripció: Només es conserven les restes de la planta baixa, que consta de dos pisos. Es distingeixen dos espais principals: l'atrium (pati tancat) i el peristylum (pati porticat). L'accés a l'interior es fa a través d'un passadís que connecta amb l'atrium, el qual té una obertura al centre. Les tabernae (botigues) comuniquen amb l'exterior. Les cubicula són les habitacions. L'atrium i el peristylum es comuniquen a través d'un passadís i el tablinum (sala gran). A l'esquerra, hi ha les habitacions familiars i una segona entrada. A la dreta, la cuina i el menjador. Les habitacions no tenen finestres i hi ha pocs mobles, buscant la intimitat.
August de Prima Porta
Descripció: L'emperador August es representa dempeus i descalç, sobre un pedestal. Porta una túnica i exhibeix una cuirassa musculada amb relleus. Una capa envolta la seva cintura i sosté el seu braç esquerre. El braç dret està aixecat, simbolitzant autoritat. Sota la mà dreta, hi ha un Cupido a cavall d'un dofí. S'utilitza el model grec clàssic del Dorífor de Policlet, amb el contrapposto. El rostre no mostra una bellesa idealitzada, sinó les faccions individuals, l'autoritat i la humanitat. El realisme es manifesta en els plecs del vestit i en la feina acurada dels relleus de la cuirassa. Els detalls no són posteriors (com era costum, per exemple, en el cap contra la paret). L'escultura era de marbre policromat amb colors vius.
Context (S/F): Representa l'emperador August amb roba militar en l'acte d'exhortar els soldats de les seves legions. La funció de l'escultura és la glorificació de la figura de l'emperador. Els relleus mostren escenes de déus i història militar, incloent-hi representacions d'Hispània i la Gàl·lia. A la part inferior, Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. Original: L'emperador originalment estava calçat (representant l'exèrcit), la còpia descalç significa que està a l'Olimp. M/I: Manté un paral·lelisme compositiu amb el Dorífor de Policlet. L'escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l'estatuària funerària etrusca, que aporta el realisme. L'emperador inicia una tipologia escultòrica que inclou el retrat imperial.