Art a través de la història: Roma, Bizanci, Islàmic, Romànic, Gòtic i més

Roma: L'expansió territorial romana va comprendre tot el Mediterrani. Característica de la cultura romana: eclecticisme: absorció d'elements d'origen divers dels quals va dur a terme una síntesi pròpia. Origen de Roma: prosperitat dels pobles llatins de la zona del Laci, que aviat van entrar en competència amb els etruscos, que els va fer arribar una influència directa. Influències etrusques a Roma: retrats naturalistes que es troben a les tombes, arc de mig punt i la volta. ARQUITECTURA: L'arquitectura de l'Antiga Roma és un dels testimonis més significatius de la civilització romana. Es caracteritza per la grandària de les edificacions i la seva solidesa, que ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'Imperi Romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres unes de les altres. Utilitzen l'arquitectura de volta. Inventen el sistema hipodàmic (cardo i decumanus: carrers principals. Fòrum: plaça central on es creuen els 2 carrers).

Arquitectura Civil

El geni arquitectònic romà té la seva màxima expressió en les obres, espais i monuments públics: les basíliques, termes, teatres, amfiteatres, arcs de triomf, etc., S'agrupaven al voltant del fòrum de la ciutat.

Arquitectura Religiosa

Menys desenvolupada que la civil, procedeix d'una doble herència: la grega i l'etrusca. Temple: Edifici més destacat. Estaven pensats per celebrar la litúrgia a l'interior, sobretot el culte a l'emperador. Edificis Funeraris: Es situaven en els camins d'accés a les ciutats amb l'objectiu de preservar la memòria dels difunts. L'ordre més utilitzat és el corinti (Maison Carrée, Panteó d'Agripa).

Arquitectura Paleocristiana

A partir de la legalització de la religió cristiana van aparèixer 3 nous models arquitectònics, encara que de fet es tractava de reinterpretacions d'estructures anteriors: les basíliques, els baptisteris i mausoleus.

PINTURA: Els orígens de la pintura romana es confonen amb els de l'escultura. Decoren les seves parets amb pintures murals, i encara que segueixen la tradició grega, mostren en les seves pintures un gran colorit i moviment. Els procediments usats en aquesta pintura van haver de ser l'encaust, el tremp i el fresc. Encara que se sap que els romans van desenvolupar la pintura sobre taula, les restes pictòriques conegudes més importants són de tipus mural, frescos protegits amb una capa de cera que avivava els colors.

Imperi Bizantí (395-1453)

Es crea un art cristià simbòlic i codificat.

Arquitectura Bizantina

Planta centralitzada i de creu grega, edificis cupulats, altar major, construeixen una porta: l'Iconostasi, exteriors fets de totxo, interiors molt decorats. Edifici important: Santa Sofia de Constantinoble.

Pintura Bizantina

Mosaic i icones, tècniques més importants: pintures de luxe que tenien molts daurats, les icones es pintaven sobre fusta al tremp. (característiques: art hieràtic, colors plans, perspectiva jeràrquica i absència de paisatge, simbòlica, simètrica, gust pel daurat, predomini de la línia)

Art Visigot

Europa occidental deixa de ser una unitat a causa de la invasió dels bàrbars. L'art seminòmada modifica els seus estils anteriors, adapten l'arquitectura dels pobles que van conquerint.

Arquitectura Islàmica

Escultura senzilla, molta importància de l'arquitectura de volta i l'ús decorat basat en els mocàrabs. Mesquita: edifici més característic.

Parts de la Mesquita

Minaret, pati, sala de pregària, quibla, minbar.

Tipus de Mesquita segons la planta

Hipòstila, persa, otomana.

Art Pre-Romànic

Art Asturià

Important per la creació d'esglésies molt altes.

Art Mossàrab

Població cristiana que vivia a al-Àndalus. Van mantenir les esglésies de planta basilical i l'ús d'elements decoratius califals (arcs de ferradura). Destaquen en la miniatura, sobretot en els beats: figures esquemàtiques i bidimensionals, amb colors plans.

Romànic

Es produeix una unificació estètica gràcies als benedictins (ordre de monestirs que tothom accepta) i la unificació dels rituals i la cal·ligrafia.

Arquitectura Romànica

Eclesiàstica. Elements arquitectònics: planta de creu llatina, planta de pelegrinatge, arc de mig punt i volta de canó.

Escultura Romànica

Es caracteritza per hieratisme, la perspectiva jeràrquica i la simetria compositiva. Portalades romàniques: portalades de les grans esglésies, van esdevenir l'emplaçament principal de l'escultura.

Gòtic: La reforma del Cister i les noves ordres mendicants, dominics i franciscans que buscaven la humanització, es van instal·lar a les ciutats.

Arquitectura Gòtica

Invenció de l'arc ogival o apuntat. Substitució de murs per vitralls. Elevació de les naus.

Cister

Molt romànic, arcs ogivals.

Clàssic Francès

Introdueix les rosasses, per il·luminar l'edifici. Evolució de l'arquitectura gòtica.

Tipus de Gòtic

• Clàssic S.XIII: Trencament artístic, Notre Dame (París).
• Radiant s.XIII - XIV: virtuosisme tècnic.
• Gòtic flamíger s.XIV - XV: gust per la decoració exuberant.

Escultura Gòtica

Es produeix una transició del hieratisme al naturalisme. A França Sluter buscava captar l'expressió individualitzada de les figures.

Pintura Gòtica

La pintura italogòtica (Giotto, pare de la pintura moderna) i els flamencs primitius.

Renaixement (Quattrocento): El Renaixement és un moviment artístic i cultural que obeeix a un canvi de mentalitat, basat en l'humanisme, que s'inicia al final de l'Edat Mitjana a Florència.

Arquitectura del Renaixement (Quattrocento)

Es planteja per recuperar les formes de l'art clàssic. Brunelleschi, base de l'arquitectura occidental. Renova el llenguatge arquitectònic recuperant el clàssic.

Escultura del Renaixement (Quattrocento)

La introducció més important és la perspectiva. Es centra en obres exemptes, encara que el relleu va ser molt important (schiacciato). Ghilberti i Donatello.

Pintura del Renaixement (Quattrocento)

Massaccio deixa establertes les línies mestres de la nova pintura. Va aplicar el sentit de la monumentalitat i del volum. Piero della Francesca. Botticelli.

Renaixement (Cinquecento): La capital de l'art passa de Florència a Roma.

Arquitectura del Renaixement (Cinquecento)

Bramante combina la monumentalitat i la sobrietat. Palladio construeix palaus i vil·les per a la burgesia de Venècia.

Escultura del Renaixement (Cinquecento)

Miquel Àngel: màxim representant de l'escultura renaixentista. Humanista, Terribilità (dota les figures que representava el cos humà d'una gran força interior amb violents escorços). El David.

Pintura del Renaixement (Cinquecento)

Pintors que fixen l'estètica classicista: Miquel Àngel (Capella Sixtina). Leonardo da Vinci defineix l'estètica sfumato, com aquella que els colors passen gradualment d'un to a l'altre. Rafael va arribar a la síntesi del prototipus de bellesa ideal.

Barroc: Arquitectura: Introdueix les línies sinuoses i busca alterar la realitat mitjançant la combinació d'ordres gegants amb ordres menors. Bernini i Borromini arquitectes més imaginatius, tant en la creació de plantes com en la creació d'espais simbòlics.

Escultura Barroca

Bernini crea els nous models estètics que van permetre superar la profunda empremta que havia deixat Miquel Àngel en l'escultura del Cinquecento. Les figures tenen una composició complexa, plasmen l'escena en el punt culminant de l'acció.

Pintura Barroca

Clarobscur, Asimetria, Composicions obertes, Línies diagonals, Representen els sentiments i l'expressivitat, Trompe-l'oeil (perspectives il·lusionistes). Il Caravaggio gran creador del corrent naturalista i de l'aplicació del tenebrisme. Velázquez, pintor reial.

Rococó: neix a França, 1715-1789, és l'art de l'aristocràcia, amb molta decoració, molt detallista i destaca la pintura.

Arquitectura Rococó

Innovacions tècniques i culturals, Decoració d'ambients luxosos. Gran presència a França, Alemanya i Àustria. Cuvilliés, Neumann, Fischer.

Palau Urbà

Pintura Rococó

Watteau (pinta coses quotidianes) i Boucher (tipus galant).

Marxant d'Art

Encàrrecs privats que superaven els oficials en els que es demanava pintura frívola, sensual i eròtica i temes intranscendents.

Romanticisme: s'enllaça amb moviments revolucionaris i liberals del s.XIX. Art revolucionari, ambientat en terres exòtiques, amb misticisme del paisatge agitat i dona emoció estètica. És un moviment pictòric. Domini del color sobre la línia, i la utilització de clarobscurs i llums vibrants.

Autors

(Blake i Fuseli són precursors), (Géricault, Delacroix, Friedrich i Turner).

Neoclassicisme: s.XIX il·lustració utilitza la raó com a fonament per transformar la realitat. Apareixen idees liberals d'àmbit artístic amb l'objectiu d'explorar un nou corrent estètic. Redescobriment de l'art grec.

Arquitectura Neoclàssica

Recupera estructures i elements arquitectònics grecs. Alemanya, Espanya i Anglaterra. Vignan, Soufflot, Ledoux.

Escultura Neoclàssica

Claredat compositiva, mitologia, Canova.

Pintura Neoclàssica

París: centre de desenvolupament de la pintura neoclàssica. Jacques-Louis David, Gros, Ingres.