L'Ascens de la Burgesia i l'Enfortiment Monàrquic: L'Era dels Reis Catòlics
L'Ascens de la Burgesia
El creixement del comerç i les activitats manufactureres va comportar, com a conseqüència, l'acumulació de beneficis immensos a mans de la burgesia. Algunes famílies de comerciants i banquers es van enriquir enormement.
El poder econòmic de la burgesia no es basava en la propietat de terres, com la noblesa, sinó en la possessió de capital, que invertia en activitats productives. Van sorgir les primeres empreses i va començar l'anomenat capitalisme comercial, que es va desenvolupar a les ciutats vinculades amb el comerç marítim.
L'Enfortiment de la Monarquia
La monarquia tenia el poder limitat pel de la noblesa i els burgesos de les ciutats. Al segle XV, a diversos països europeus, els reis es van proposar imposar la seva autoritat als súbdits. Es va consolidar un nou model d'organització: la monarquia autoritària.
L'Expansió Territorial dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics volien unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona.
- Després d'una guerra que es va perllongar durant 10 anys (1482-1492) van conquerir el Regne Nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península. La guerra va estar marcada pel predomini militar dels Reis Catòlics i per les desavinences internes al regne musulmà. El monarca nassarita, Boabdil, es va rendir i va lliurar la ciutat als vencedors.
- El Regne de Navarra es va aliar amb França i va ser envaït per un exèrcit castellà. Finalment, el 1515 va quedar incorporat a Castella, però va conservar les lleis i les institucions.
- Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal. Dues de les seves filles, Isabel i Maria, es van casar, successivament, amb el monarca portuguès. Aquests enllaços van donar fruit anys més tard, en què Felip II va heretar el Regne de Portugal i el va incorporar a la Corona.
La Política Exterior dels Reis Catòlics
Els Reis Catòlics van orientar la política internacional en dues direccions.
La primera continuava la intervenció tradicional de la Corona d'Aragó en l'àmbit mediterrani. En aquesta direcció, a partir del 1505, es va conquerir el Regne de Nàpols, que abraçava tot el sud d'Itàlia, després d'una guerra amb França. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses en una zona tradicionalment vinculada a la Corona d'Aragó.
La segona direcció s'orientava cap a l'Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L'expansió atlàntica es va iniciar amb la seva sobirania sobre les Illes Canàries (1496), que havien estat conquerides per diverses expedicions anteriors (1482-1493).