Ascens del Liberalisme i Nacionalisme: Revolucions i Canvis Socials
Liberalisme
És un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que concep la societat com un conjunt d'éssers lliures que gaudeixen d'uns drets i unes llibertats fonamentals que l'Estat ha de garantir.
El conjunt de ciutadans representa la sobirania nacional i elegeix uns representants que exerceixen el poder en nom seu (sistema representatiu). En conseqüència, el monarca deixa de posseir un càrrec d'origen diví i amb poders absoluts i es converteix en un representant de la nació.
La separació de poders evita la concentració en una mateixa persona. El poder executiu recau en el Govern, el poder legislatiu pertany a una assemblea electiva i el poder judicial està en mans dels Tribunals de Justícia.
L'existència d'una Constitució, elaborada pel Parlament i ratificada pel poble, garanteix els drets i les llibertats dels ciutadans, així com la seva igualtat jurídica i fiscal.
El dret de propietat es formula com una llibertat fonamental que garanteix que els ciutadans puguin disposar lliurement dels seus béns. L'economia es fonamenta en el lliure mercat i l'Estat no ha d'intervenir en els afers econòmics.
Les Revolucions Liberals
La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme i va impulsar les revolucions liberals burgeses, que van posar fi a l'absolutisme. El triomf d'aquestes revolucions va ser l'origen de l'Estat liberal, que va agafar forma de monarquia o de república parlamentària.
La instauració del liberalisme no va significar el triomf de la democràcia. En el primer liberalisme es va imposar el sufragi censatari, és a dir, el dret al vot estava limitat als ciutadans més rics. La democràcia es va anar instaurant al llarg del segle XIX.
El Nacionalisme
És una ideologia que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat.
Ideals Nacionalistes
La nació és com un conjunt d'individus que tenen una sèrie de llaços culturals propis. L'Estat és una organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori determinat. Els moviments nacionalistes podien tenir un caràcter disgregador.
Causes de la Revolució Francesa
França estava sumida en una profunda crisi econòmica i social. Una sèrie de males collites va provocar l'alça del preu dels aliments i el consegüent descontentament popular. La burgesia estava descontenta davant de la seva marginació política, ja que només els privilegiats podien ocupar càrrecs i gaudir de reconeixement social.
L'esclat Revolucionari
La Revolució Francesa es va iniciar el 1789 amb una revolta dels privilegiats, que es van negar a acceptar el pagament de nous impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals. Reunits en un pavelló de Versalles, els representants es van erigir i es van comprometre a elaborar una constitució que reflectís la voluntat de la majoria dels francesos.
Fases de la Revolució
- La monarquia constitucional tenia el suport de la burgesia conservadora que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per a abolir l'Antic Règim i imposar un liberalisme restringit.
- La república democràtica va proclamar la República i va emprendre una transformació més profunda de la societat en un sentit democràtic i igualitari.
- La República burgesa, on la burgesia moderada va implantar el liberalisme censatari.
Primers Moviments Nacionalistes
- Grècia formava part de l'Imperi Turc des de feia segles. Els grecs estaven sotmesos a impostos elevats, eren marginats dels llocs de l'administració i se sentien dominats per un poble amb una religió i una cultura diferents. El 1821 es va iniciar la insurrecció, i l'any següent els grecs van proclamar la seva independència, que no va ser reconeguda pels turcs i va iniciar una guerra cruel.
- Bèlgica havia estat unida a Holanda pel Congrés de Viena, però va proclamar la seva independència dels Països Baixos.
- Les colònies espanyoles de l'Amèrica continental es van rebel·lar i es van declarar independents.