L'assaig i la tipologia textual: Guia completa

L'assaig: Origen i característiques

L'assaig: Michel de Montaigne fou qui va donar nom a una forma de textos de reflexió que se situa dins la literatura de creació. El llenguatge és directe i elaborat, però no excessivament elevat. Entre els assagistes catalans més destacats trobem Joan Fuster, Josep Pla i Eugeni d'Ors.

Finalitat dels textos i intenció comunicativa

La finalitat dels textos és la intenció comunicativa amb què s'elaboren. Generalment, es creen amb tres objectius principals: orientar l'opinió i la conducta, regular la vida social i informar.

L'àmbit d'ús i el context comunicatiu

L'àmbit d'ús es refereix a les diferents situacions comunicatives en què s'utilitza la llengua. Es refereix al context comunicatiu, que pot ser: acadèmic, literari, periodístic, publicitari, administratiu, interpersonal o polític. Cadascun d'aquests requereix una varietat de llengua específica, ja que l'entorn condiciona la formalitat o informalitat de l'ús lingüístic.

Polifonia i intertextualitat en el discurs

Diem que hi ha polifonia quan, a part de l'emissor i el receptor, el narrador aporta discursos d'altres enunciadors, ja sigui de forma explícita o implícita.

• La intertextualitat: és una referència textual que consisteix a citar un fragment d'un altre autor en el discurs propi.
• La hipertextualitat: és la manipulació d'un text per a aconseguir-ne un de nou, com ara les paròdies.
• La paratextualitat: és l'apropiació d'un títol o la relació existent entre el nou text i l'original.
• La metatextualitat: consisteix en comentaris fets dins d'un text sobre altres textos.

Relació entre els participants de la comunicació

• En situació: si els participants comparteixen temps i espai.
• Directe: si comparteixen temps però no espai.
• Diferit: si no comparteixen ni espai ni temps.
• Unidireccional o multidireccional.
• Unilateral: un únic emissor.
• Multilateral: més d'un emissor.

Els textos instructius, jurídics i administratius

Els textos instructius tenen dues funcions: descriure processos d'elaboració i orientar la conducta personal i social mitjançant consells o ordres. Tenen la finalitat de regular la vida social. Es caracteritzen per la funció conativa, l'ús de la varietat estàndard, la voluntat de precisió i una relació distant i diferida entre els participants.

D'altra banda, els textos jurídics tenen un caràcter més general, ja que depenen dels poders que regeixen l'estat: legislatiu, judicial i executiu. Els textos administratius són més personalitzats i solen tenir una estructura prefixada. Pel que fa a la vida privada, hi ha institucions que elaboren textos juridicoadministratius.

Característiques lingüístiques

L'estructura d'aquests textos sol estar prefixada; el to sol ser autoritari i solemne, amb un estil culte i acurat. Sovint inclouen referències a altres textos, s'utilitza el canal escrit i l'emissor i el receptor no comparteixen ni espai ni temps.