L'auge de l'agricultura comercial i la industrialització a Espanya al segle XIX

L'auge de l'agricultura comercial a Espanya al segle XIX

Expansió de l'agricultura comercial a la costa mediterrània

A partir de la segona meitat del segle XIX, es va imposar a la costa mediterrània una agricultura orientada a la comercialització, tant al mercat interior com a l'exportació. El conreu de la vinya, els cítrics, l'arròs i la canya de sucre es va generalitzar en aquesta època, al costat d'altres productes com els fruits secs, l'oli d'oliva i l'espart.

El boom de la vinya

Especialment la vinya, un cultiu tradicional, va experimentar un creixement sense precedents a la darreria del segle XIX. Entre els anys 1850 i 1875, Espanya va triplicar el volum de l'exportació de vins a Europa. Aquesta expansió es va deure a l'aparició a Europa, cap al 1863, de la plaga de la fil·loxera, que va arruïnar les vinyes franceses. Espanya es va convertir entre 1870 i 1880 en la primera potència mundial en la producció vinícola.

Predomini del conreu cerealístic

Amb tot, el conreu cerealístic tradicional continuava predominant i se n'exportava força. Però el somni de convertir Espanya en el graner d'Europa es veia frustrat quan acabaven els conflictes europeus com les guerres de Crimea (1853-1856) i francoprussiana (1870-1871), ja que el preu del gra espanyol no podia competir amb el de les terres de cereals franceses, alemanyes i britàniques.

Transformacions industrials a Espanya

Catalunya i el País Basc, centres de la industrialització

A Espanya, la revolució industrial va afectar de ple a Catalunya i al País Basc i, en menor mesura, a algunes comarques d'Andalusia, del País Valencià i de Castella.

L'endarreriment de la indústria espanyola

Causes del retard industrial

Quan al darrer terç del segle XIX alguns països europeus iniciaven la segona fase de la Revolució Industrial, Espanya continuava sent un país fonamentalment basat en l'agricultura, a excepció del tèxtil català i la siderúrgia basca. Les explicacions que s'han donat a aquest endarreriment són dues:

• La poca demanda de productes manufacturats a causa de la pobresa de la població camperola majoritària, amb un poder adquisitiu escàs.
• El proteccionisme excessiu. Catalunya havia d'elaborar per força productes més cars que els estrangers, ja que no tenia ni carbó, ni ferro, ni bons ports que permetessin la càrrega i descàrrega.

A tot això cal afegir la manca d'inversions, les males comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials. Així, mentre que el blat castellà es podria als graners, al País Valencià s'importava de l'exterior, les mines asturianes no trobaven comprador per al carbó, a Bilbao es comprava a la Gran Bretanya i a la majoria de llars castellanes es cremava la fusta i la palla.

Expansió industrial lenta

Alguns d'aquests problemes es van poder anar resolent al llarg del segle i això va generar una certa expansió del sector industrial, però amb un ritme molt més lent que a la majoria de països de l'Europa occidental.

El cas català: la indústria tèxtil

Condicions per a la prosperitat de la indústria tèxtil

A més de capital, mà d'obra i innovació tecnològica, hi ha dues altres condicions bàsiques perquè la indústria tèxtil pugui prosperar: l'existència de matèries primeres o fonts energètiques abundants i barates i una bona demanda de teixits. A Catalunya no es donava cap de les dues: el cotó i el carbó s'havien d'importar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra.

Desenvolupament de la indústria tèxtil catalana

Al Principat es va crear una important indústria tèxtil, sobretot cotonera, gràcies a l'avançament de l'economia catalana respecte de la resta d'Espanya. A Catalunya s'havia aprofitat la llibertat de comerç amb les colònies americanes. Les exportacions de teixits i vestits van donar força beneficis. Les fàbriques...