Ausiàs March i Jacint Verdaguer: Poesia Catalana i Fonaments de Lèxic

La Poesia Catalana: De la Lírica Medieval a la Renaixença

Neix a la població valenciana de Gandia cap al 1397.
En les festes cortesanes descobreix la poesia i la música trobadoresca.
La seva obra és una de les més importants de la literatura europea del S. XV.
És considerat el creador de la lírica catalana moderna.
Abandona la llengua provençal, amb què fins llavors escrivien els poetes catalans, i escriu la seva obra íntegrament en català.
Abandona els tòpics trobadorescos i basa la seva poesia en la pròpia experiència.
La seva és una lírica del jo, centrada en les seves reflexions sobre l’amor.

Va néixer l'any 1845 a Folgueroles. Es va fer sacerdot i es va dedicar a la creació literària.
La seva vida és la d’un artista romàntic: idealista, apassionat i rebel.
És el creador de la literatura catalana moderna i el primer escriptor que, des del S. XV, situa la literatura catalana a l'alçada de les grans literatures europees.
Va crear grans poemes èpics, gènere del qual la literatura catalana no comptava amb cap obra:
- L'Atlàntida: És una obra complexa en què es barregen elements pagans i religiosos.
- Canigó: Explica l'origen mític de Catalunya, mitifica la natura (els Pirineus) i els orígens històrics de Catalunya.

Paraules derivades: Són aquelles que s'han format a partir de l'arrel d'una paraula primitiva i un o dos morfemes derivatius (afixos).
Morfemes derivatius:
- Prefixos (van davant de l'arrel).
- Sufixos (van darrere de l'arrel).
- Infixos (van entre l'arrel i el sufix).

El procés de derivació pot implicar:

Exemples de variació del prefix in-:

Altres exemples de prefixos i formació:

Altres exemples de formació de paraules: serralada, brancam, arrossar, tanmateix, enmig.

La síl·laba tònica és la que pronunciem amb més intensitat; la resta són àtones.

Agudes: Tònica a l'última síl·laba. S'accentuen quan acaben en vocal (a, e, i, o, u), vocal + s (as, es, is, os, us), o en en, in.
Exemples de paraules agudes sense accent (acabades en diftong decreixent o altres consonants): aire, cofoi, nau, nou, rei, cuina, peu, duu, riu.
Planes: Tònica a la penúltima síl·laba. S'accentuen quan no acaben en cap de les terminacions de les agudes. (S'accentuen si acaben en diftong decreixent).
Esdrúixoles: Tònica a l'antepenúltima síl·laba. S'accentuen sempre.

L'accent gràfic pot ser obert (`) o tancat (´):