Ausiàs March i Joan Rois de Corella: Mestres de la Poesia Catalana Medieval
Ausiàs March: Evolució i Profunditat Poètica
Les Etapes de la Poesia de March
Primera Època: L'Amor Cortès i els Senyals
En les obres que, críticament, hom pot atribuir a una primera època, les dames cantades s'encobreixen sota els senyals “plena de seny” i “llirs entre cards”, apareixen tòpics de l'amor cortès.
Segona Època: La Contradicció i el Desordre Intern
En un altre grup d'obres d'una segona època, aquella contradicció és simbolitzada per l'oposició ira/amor o odi/amor i per les paraules “Oh foll amor” (Oh loco amor). En aquestes obres, més encara, March es presenta com un home escindit, en comptes de seguir el camí de la serenitat.
Etapa Final: Poemes Morals i Didàctics
D'aquesta rebel·lia i d'aquest desordre intel·lectual i ètic s'acusa en obres més tardanes, d'un caràcter confidencial. El començament d'aquesta etapa final és en el poema 87, primer dels grans poemes morals i didàctics que caracteritzen la seva poesia tardana. En aquesta etapa estan els “Sis Cants de Mort” (escrits per motiu de la mort de la seva segona dona) i el “Cant Espiritual”, obra cabdal del poeta i una de les més grans de la poesia catalana.
Característiques de l'Estil de March
Es distingeix dels altres poetes per la introspecció i l'anàlisi. Les formes expositives que empra són adequades. D'altra banda, contrasten amb les formes contundents d'expressió, amb canvis bruscos de to i d'estil. La seva poesia tingué una repercussió notable en la lírica castellana del s. XVI i encara del XVII.
Joan Rois de Corella: L'Estil Sumptuós i la Prosa Ornada
Vida i Context de Rois de Corella
El tercer gran poeta del segle és Joan Rois de Corella (1433/1443-1497), nascut probablement a la mateixa Gandia d'Ausiàs March. Relacionat familiarment amb Ausiàs i pertanyent a la mateixa mitjana noblesa territorial, trià una vida que fou diferent en renunciar a l'esperit aventurer i cavalleresc.
No ocupà càrrecs ni intervingué en la política del seu temps. Es deixà arrossegar, en canvi, pels còmodes rituals d'una carrera eclesiàstica, i ell, que era cavaller i primogènit, mancat d'ambicions, però que li permeté de lliurar-se a les seves dues grans passions: l'amor i la literatura.
L'Estil Inconfusible de Corella
Joan Rois de Corella ha passat a la història pel seu estil de formes sumptuoses, de complexos períodes que apropen la frase a la sintaxi llatina, recargolant-la amb emfàtics girs i hipèrbatons, que tanmateix no constrenyen ni ultrapassen les possibilitats de l'idioma i, dintre l'artificiositat del qual, una vegada vençudes les dificultats inicials, el lector es veu instal·lat al davant d'un paisatge lingüístic d'enlluernadors efectes. Això és el que ha vingut a dir-se l'estil de la prosa ornada, en la qual exercí un mestratge indiscutible.