Ausiàs March: Poeta Filòsof i Innovador de la Lírica Catalana
Ausiàs March (1400-1459, València)
Ausiàs March, nascut a València entre 1400 i 1409, és considerat el poeta més important de la literatura catalana del segle XV. La seva obra va marcar un abans i un després en la lírica del seu temps.
Biografia i Context
- Es va casar amb Isabel Martorell l’any 1437, germana de l’autor de Tirant lo Blanc.
- Va crear una lírica diferent, nova i profundament personal.
L'Obra Poètica de March
Ausiàs March és autor de 128 poemes que contenen més de deu mil versos decasíl·labs clàssics, amb cesura 4+6, estructurats en estrofes de vuit versos anomenades cobles.
Els seus poemes s'adrecen a diferents senyals (pseudònims de les dones a qui es dirigeix), destacant:
- 19 poemes a «Plena de seny»
- 35 a «Llir entre cards»
- 2 a «Mon darrer bé»
- 12 a «Amor, amor»
- 10 a «Oh, foll amor»
El Trencament amb la Tradició
Amb Ausiàs March, es produeix un trencament fonamental amb la tradició poètica anterior, manifestat en quatre qüestions clau:
- El concepte de la poesia: La poesia d’Ausiàs està lligada al pensament; li serveix per pensar, reflexionar i filosofar. Per això és anomenat el «poeta filòsof».
- La matèria poètica: La matèria poètica de March és ell mateix: la seva vida, el seu pensament, les seves contradiccions i les seves pors. Ell és sempre el protagonista dels seus poemes; la seva és una «poesia del jo».
- El concepte de la dona: Ausiàs concep la dona com a companya, tant en l’amor com en el desamor, amb virtuts i defectes. De la dona li interessa principalment el gest, el seny i l’enteniment; els atributs físics gairebé no tenen cabuda en els seus poemes.
- La llengua poètica: Sent la necessitat d’utilitzar el català com a llengua poètica, rebutjant l’occità, que era la llengua lírica predominant fins aleshores.
Recursos i Temes
March incorpora de la tradició poètica imatges, comparacions i estructures, així com l’ús del senyal (pseudònim de la dona a qui dirigeix el poema).
L’amor és el tema que predomina en la seva poesia, abordant-ne diverses facetes:
- Enamorament
- Desig i plaer
- Timidesa i gelosia
- Infidelitat
- Desamor
La Dualitat Humana: Cos i Esperit
Ausiàs March entén que les persones tenim dues natures:
- El cos: finit i imperfecte, lligat als sentits, les passions i la sensualitat.
- L’esperit: infinit i perfecte, associat a la intel·ligència, la raó i la virtut.
Aquesta dualitat crea en les persones un conflicte permanent: la lluita que s’estableix entre les dues natures. Una natura el condueix a buscar en la dona l’amor sensual, i l’altra, l’amor intel·lectual.