Ausiàs March: Vida, Obra i Cicles Temàtics del Poeta Medieval
Ausiàs March: Vida i Trajectòria
Ausiàs March va ser un poeta medieval del segle XV que va néixer el 1400 a Gandia i va morir el 1459 a València. A part de poeta, també va ser cavaller. Formava part d’una família burgesa i de poetes, com el seu pare i el seu oncle. Va participar en diverses batalles fins als 28 anys, com l’expedició militar d’Alfons el Magnànim.
Es va casar dues vegades: primer amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell), que va morir; i després amb Joana Escorna, que també va morir. En vida no se li va conèixer cap fill, però en el testament n’hi constaven cinc, per tant eren il·legítims.
A partir dels 28 anys, es va dedicar exclusivament a la literatura, ja que era el que realment li apassionava, a la caça i a cuidar les seves terres i propietats. Va ser un dels autors més destacats del segle XV, per això es diu que durant el segle següent va ser imitat per molts altres.
L'Obra Poètica d'Ausiàs March
La seva obra consta de 128 poemes, que sempre transmeten imatges tristes i són d’ànim pessimista.
Característiques Principals de l'Autor i l'Obra
- Es conserven 128 poemes d’Ausiàs March.
- Els temes més habituals eren l’amor, Déu, la mort i les qüestions ètiques.
- El tema més destacat és el tema amorós. Ell parla de dos tipus d’amor: l’amor honest (aquell que estima més l’esperit de la persona i no l’aspecte físic) i el carnal (el que veritablement atrau és el cos de la persona). Ell defensa l’amor honest, tot i que reconeix que sovint es veu atret per l’amor carnal.
- Utilitza un «senyal» per referir-se a les dones dels seus poemes, a les dones que estima, per no dir-ne el nom real.
- Era una poesia sincera i personal, gairebé íntima.
- Va ser el primer autor que va escriure íntegrament en català (no occità).
- Es conserven molts manuscrits de les seves obres.
- Utilitza un estil culte, ric i elegant, però amb un lèxic senzill.
- Les figures retòriques més emprades són: metàfores amb caràcter macabre, les imatges segons el seu estat d’ànim i interrogacions retòriques.
- Els llocs on passen els fets són propis de l’època medieval i feudal; de la mateixa manera que els personatges (cavallers, soldats, etc.).
- Escriu octaves (estrofes de 8 versos), decasíl·labs (amb cesura 4+6), amb rima ABBACDDC.
Els Cicles Temàtics dels Poemes
Els poemes d’Ausiàs March es divideixen en 4 cicles temàtics:
1. Cants d’amor
Trobem 79 poemes. La dona se la descriu de manera real i humana, amb els defectes propis de cada persona, totalment diferent de com es feia en l’amor cortès. En les relacions barreja l’amor sensual i l’amor honest.
Obres dins dels Cants d'amor:
- Plena de seny: Són 19 poemes, en què no hi ha diàleg entre l’autor i la dama. El poeta li demana una relació més profunda, més seriosa, però l’estimada no li respon. Ell se sent fracassat, i insisteix de manera més agressiva.
- Llir entre card: Són 35 poemes, dirigits a una dona que es diu Teresa. En aquest cas, el poeta entén l’amor com un simple acte d’observació i així és l'única manera d’assolir el veritable amor. L’estimada no acceptava aquest tipus d’amor, ja que ella defensava l'amor impur. Amb aquesta resposta, ell reacciona violentament i això el porta de manera obsessiva a la mort.
- Amor amor: Format per 12 poemes, en els quals no es deia el nom de la dama, però se la descrivia físicament i psicològicament. El poeta considera que el plaer intel·lectual no és suficient i que cal anar més lluny.
- Món darrer bé: Són 2 poemes adreçats a una única dama, de qui es va enamorar quan ja era vell i aquest amor li va fer oblidar el patiment passat.
2. Oh foll d’amor
Consta d'11 poemes i es dirigeix a Déu. El poeta se sent pecador i deshonest per haver tractat l’amor carnal. En aquest cicle demana perdó.
3. Cant de mort
Consta de 6 poemes dedicats a la mort de l’estimada. Reflexiona sobre els temes més comuns que pot provocar la mort d’una persona estimada: el destí de l’ànima, el dolor per la pèrdua de la dama i el record de quan estaven junts.
4. Cant espiritual
Consta de 244 versos i es dirigeix a Déu. El poeta vol trobar el camí cap a Déu i té por de ser condemnat per l’amor carnal i se’n penedeix molt. Utilitza versos sense rima, cosa que el fa més fàcil d’entendre.
5. Cant moral
Es fa una reflexió sobre els sentiments humans.