Ausiàs March: vida, obra i la llengua catalana medieval

Ausiàs March: vida, obra i la llengua catalana

Morfologia: la morfologia estudia la forma de les paraules. Primitiva: paraula simple de la qual deriven les altres. Derivada: paraules que consten d'una arrel i un o més morfemes derivatius. Tipus de morfemes: morfema lèxic (arrel, p. ex. carn-), morfema derivatiu (prefixos, davant; sufixos, darrere; p. ex. -issa), morfema flexiu (p. ex. -s).

Tipus de verbs

• Verb copulatiu: verb buit de significat (ser, estar, semblar).
• Verb transitiu: necessita un objecte directe, sobre el qual recau l'acció (complement directe: veure, valorar).
• Verb intransitiu: no exigeix complement (dormir, passejar).
• Verb impersonal: no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi).
• Verb predicatiu: té significat propi (dormir, començar).
• Verb dragui: exigeix un complement introduït per una preposició determinada i un crèdit (acostumar-se a, assabentar-se de).
• Verb pronominal: pren obligatòriament un pronom feble (adonar-se, atrevir-se).

SV: estructura gramatical formada per un verb i els seus complements. Constitueix el predicat (allò que es diu del subjecte).

Predicat nominal (amb verb copulatiu) i predicat verbal (amb verb predicatiu).

Pronoms febles que substitueixen el complement directe

• CD determinat: nom determinat amb article o demostratiu (pronoms: l', la, els, les).
• CD indeterminat: nom indeterminat sense determinant, determinat per un numeral, un quantitatiu o un indefinit (pronom en).
• CD neutre: pronom neutre o una oració substantiva equivalent (pronom ho).

Pronoms febles que substitueixen el complement indirecte

• CI singular: pronom li.
• CI plural: pronoms els i los.

Accentuació

La vocal A sempre porta accent obert (sofà, símfora, farmàcia). Les vocals I i U sempre porten accent tancat (precís, línia, cadascú, útil).

La vocal E:

• Accent obert: la majoria de paraules aguda (alè, pagès, xiquè, sapès), gentilicis (francès, anglès), ordinals (cinquè, divuitè), participis acabats en -ès (après, admès), formes de verbs acabats en -endre (aprèn, comprèn, depèn), la majoria de planes (cèntims, pèsol, rèptil), formes de l'imperfet d'indicatiu dels verbs de la 2a conjugació (crèiem, crèieu, dèiem, dèieu), infinitius (aprèixer, conèixer, empènyer), la majoria d'esdrúixoles (anècdota, comèdia, època).
• Accent tancat: alguns aguts (pron, xipén), galicismes (clixé, consom, purê), terminacions verbals del passat simple, el futur i l'imperfet de subjuntiu (vaig dir, tingué, veure, tindré, veuré, tinguis), formes de verbs derivats de tenir i venir (cent, ment, convé), compostos de bé i mal (també, gairebé, mal), alguns plans (crivell, presseguer), formes verbals del passat simple i l'imperfet de subjuntiu (rebérem, rebéreu, tinguésim), infinitius (cruixir, nexer, témer), formes del verb ser (érem, éreu), algunes esdrúixoles (crevla, sglésia, fràstega).

La vocal O:

• Accent obert: alguns aguts (axò, ayò, xarò, repòs), participis derivats del verb clourer (concloós, exclòs, inclòs), la majoria de planes (cònsol, lògic, mòbil, pròleg), la majoria d'esdrúixoles (clònia, còpia, glòria, memòria).
• Accent tancat: la majoria d'aguts (atenció, bisó, kilo, conço, flexió), alguns planes (còrrer, estómac), infinitius derivats de córrer (escórrer, transcórrer), formes del verb ser (fóra, fórem, fóssim), algunes esdrúixoles (fórmula, pólvora, tómbola).

Ausiàs March

Ausiàs March va néixer a Gandia (València) cap al 1397. Als 15 anys es preparava per ser nomenat cavaller: es dedicava als justs, torneigs i caceres. Va participar en els festes cortesanes on va descobrir la poesia i la música trobadoresques.

Després va participar en diverses expedicions militars a Itàlia amb Alfons el Magnànim (rei de la Corona d'Aragó). A partir de 1425 la seva vida transcorre a Gandia, on viu com a senyor feudal, organitza caceres reials, etc., i crea una de les obres poètiques més importants de la literatura europea del segle XV, que el converteix en el creador de la lírica catalana medieval.

Respecte a la tradició trobadoresca, la seva obra introdueix dues innovacions: abandona la llengua provençal amb la qual tots els poetes catalans escrivien i escriu íntegrament en català; i abandona els topics trobadorescos per basar la seva obra en la seva pròpia experiència. Per això es pot dir que la seva lírica és una