Autors Catalans Postguerra: Villalonga, Rodoreda i Oliver
Llorenç Villalonga (1897-1980)
La major part de la seva producció literària, influenciada per la novel·la psicològica, es va publicar després de la guerra i es basava en la pròpia experiència. Se centrava més en la vida interior dels personatges que no pas en l'acció. Villalonga va crear un món literari personal al voltant del mite de Bearn, que abans de la guerra és descrit de manera satírica i, després, esdevé un lloc idealitzat.
La seva primera novel·la, Mort de dama, explica l'agonia d'una dama de l'aristocràcia mallorquina, que simbolitza tot un estament social que desapareix amb els nous temps. Bearn o la sala de les nines és una mena d'autobiografia de l'autor, amagat rere el personatge del baró de Bearn, i explica els anys de disbauxa a París amb la seva neboda Xima i, posteriorment, l'època de tranquil·litat al costat de la seva dona. Altres obres destacades són: La novel·la de Palmira, La gran batuda i El misantrop.
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Les obres de joventut van ser escrites entre 1932 i 1938. Són un conjunt de cinc novel·les que posteriorment l'autora va rebutjar, amb l'excepció d'Aloma, una obra psicològica i simbòlica sobre l'amor i la infelicitat que Rodoreda va revisar i reescriure al cap dels anys.
A l'etapa de maduresa va publicar Vint-i-dos contes. L'any 1962 va publicar l'obra que la va consagrar com a narradora, La plaça del Diamant, en què explica la vida d'una noia d'origen popular des d'abans de la guerra fins a la postguerra. D'aquesta època també cal destacar El carrer de les Camèlies, una obra simbòlica que narra, des del record, la vida de la protagonista en els anys difícils de la postguerra.
L'última etapa la inicia amb Jardí vora el mar i el recull La meva Cristina i altres contes, totes dues de l'any 1967. En aquest període, la narrativa de Rodoreda evoluciona del realisme cap a la creació d'un univers literari mític i simbòlic, especialment centrat en la idealització d'un món desaparegut i en l'edat de la infantesa. L'obra clau és la novel·la Mirall trencat.
Joan Oliver (1899-1986)
El teatre de Joan Oliver va patir les conseqüències de la situació que es vivia a la postguerra i no va poder arribar a representar-se amb normalitat ni a connectar amb un públic ampli. Oliver va reprendre en el teatre alguns dels temes de la seva poesia, com ara la crítica de la burgesia o la paròdia de temes bíblics.
Cal destacar Allò que tal vegada s'esdevingué i La fam. Després de la Guerra Civil, el seu teatre va derivar cap a la comèdia psicològica, especialment en l'obra Ball robat.