Autors clau de la literatura catalana del segle XX
Joan Fuster: L'intel·lectual del segle XX
Joan Fuster fou l'intel·lectual més important de tot el domini lingüístic del segle XX. La seua rellevància rau en el fet que les seues idees nacionals mobilitzaren els valencians. En els seus llibres tracta des de la història fins a la política, fent reflexions sobre la identitat dels valencians (Nosaltres, els valencians). Va conrear l'assaig en moltes formes: articles, diaris, etc., amb la voluntat de fer fets. La seua producció sobre la cultura valenciana destaca per una prosa clara dins de l'àmbit català, amb una crítica a la insuficiència de la Renaixença. La seua obra, publicada a partir de 1962, ha estat profunda per a la societat valenciana i la seua influència va arribar a tot arreu.
Joan Francesc Mira: Assaig i identitat
Joan Francesc Mira és traductor, novel·lista i assagista. En els seus articles de diari tracta les vides quotidianes amb regularitat. Els seus temes principals són el nacionalisme i les relacions entre el poder i la creació de les identitats. Fa reflexions sobre les conseqüències que se'n deriven des del compromís amb el seu país. La majoria de les reflexions de Mira sobre símbols, nacionalisme i llengua són vàlides per a altres societats occidentals. La seua gran virtut és demostrar els problemes dels valencians com a elements, banderes i fronteres, cercant una existència menys conflictiva.
Enric Valor: Narrativa i rondallística
Enric Valor és un autor fonamental per a la narrativa valenciana. Destaca com a rondallista i novel·lista. Als 19 anys va treballar de periodista i va escriure la gran obra gramatical La flexió verbal. Als anys 50 va començar amb les Rondalles valencianes, de costums i d'animals. Va ser col·laborador del diccionari català-valencià-balear. Les seues rondalles són importants per a la cultura popular de València, amb descripcions dels conflictes socials i cròniques de la societat rural valenciana del segle XX.
Mercè Rodoreda: La veu de la postguerra
Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de la postguerra pel lirisme de la seua obra i és l'autora més aclamada de Catalunya. Tot i que només va anar a l'escola entre els 7 i els 10 anys, va esdevenir una figura universal; la seua obra La plaça del Diamant es pot llegir en més de 20 llengües. Va escriure contes per a revistes, va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i s'exilià a França i Ginebra. Va guanyar molts premis, com el Sant Jordi i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, i existeix un premi literari amb el seu nom.
La narrativa de postguerra (1940-1970)
La pèrdua de la guerra va suposar l'extinció de les institucions republicanes i dels organismes culturals. Les característiques de la postguerra inclouen escriptors a la presó, exilis, manca d'activitat literària, absència d'editors i poca producció. La narrativa valenciana es va mantenir en el gènere més tradicional amb poques novel·les. Amb l'arribada dels anys 60, com a conseqüència de la recuperació econòmica i la pressió internacional sobre el franquisme, es va acceptar una certa liberalització de la vida pública i cultural.