Autors del Segle d'Or Valencià i la Decadència

Isabel de Villena (1430-1490)

Nascuda a València el 1430 i filla il·legítima de l'escriptor i humanista castellà Enrique de Villena, Isabel de Villena va ser acollida a la cort de Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim. L'any 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, on va morir l'any 1490.

L'obra: Vita Christi

Vita Christi és un relat de la vida de Jesucrist, encara que el paper principal correspon a la Mare de Déu, ja que una de les característiques fonamentals del llibre és el protagonisme que tenen les dones. L'obra comença amb el naixement de Maria i s'acaba amb l'ascensió al cel. Es tracta d'una obra religiosa, probablement escrita com a rèplica al corrent misogin de l'època i a la misogínia de l'Espill.

L'estil literari

En l'estil destaca la naturalitat i la utilització d'un llenguatge senzill, molt allunyat de l'estil recargolat i de l'artifici estilístic propis de la prosa valenciana. La naturalitat i el detallisme domèstic contrasten amb les descripcions solemnes i pomposes del protocol de les cerimònies religioses.

Joan Roís de Corella i la seva prosa

Fou un escriptor amb una sòlida formació humanística i home d'una notable activitat amorosa.

Tipologia de les seves obres

• Obres amoroses: hi destaca la Tragèdia de Caldesa, que recull l'engany d'aquesta dama amb un altre cavaller.
• Obres religioses: la prosa religiosa de Corella és escrita amb les mateixes tècniques que la prosa profana.
• Obres mitològiques: moltes obres en prosa tenen com a referent narracions mitològiques de caire amorós, com ara la Història de Leànder, d'amor impossible, o la de Jàson i Medea.
• Textos de circumstàncies: hi destaca el Triomf de les dones, obra en defensa del gènere femení, i el Parlament en casa de Berenguer Mercader, que descriu una vetlada literària entre personatges reals de València.

L'estil de Roís de Corella

L'estil de la prosa de Roís de Corella és d'una estructura complexa, basada en els clàssics grecollatins i autors italians, i hi solia intercalar fragments poètics. També destaca per l'abundància de metàfores, d'alusions mitològiques o cristianes, i l'ús freqüent de la hipèrbole. La modernitat del seu estil va consistir sobretot en l'ús de la frase a imitació de la sintaxi llatina. Un altre tret renovador és el tractament que va donar a la natura, la qual moltes vegades participa de les angoixes vivencials dels personatges, com s'esdevé més tard en el Romanticisme.

La llengua als segles XVI-XVIII: La Decadència

Aquests segles marquen l'inici del procés de castellanització de la llengua catalana i afavoreixen, alhora, l'ús i el prestigi de la llengua castellana.

Causes de la castellanització

Amb la integració de la Corona d'Aragó a la monarquia hispànica, i tenint en compte que la cort constituïa el centre cultural, s'accentua el procés de substitució lingüística. La cultura castellana dels nous reis provoca l'assimilació cultural a Castella des del començament del segle XVI.

Pervivència i problemes de la llengua

Les classes populars es mostren majoritàriament fidels a la seva cultura i a la seva llengua, que perviu en la producció escrita popular al llarg d'aquest extens període anomenat la Decadència. D'altra banda, en aquest període hi ha una manca d'un model unificador, com havia estat la Cancelleria Reial, la qual cosa provoca problemes de correcció i fa que abundin els castellanismes, vulgarismes i dialectalismes. Al marge de la crisi de la consciència lingüística unitària, en aquesta època proliferen les defenses de la llengua entre les classes més cultivades.