Autors Essencials de la Literatura Medieval: Dante, Petrarca i Boccaccio

Autors Essencials:

Dante Alighieri

Autor de la Divina Comèdia, extens poema al·legòric que suposa una genial síntesi del món medieval. L'obra s'estructura en tres parts que corresponen a Infern, Purgatori i Paradís, llocs que va recorrent l'ànima del poeta fins que arriba a la redempció gràcies a la figura de Beatriu.

Francesco Petrarca

Conegut sobretot pels seus esplèndids sonets amorosos dedicats a la seva enamorada Laura. Representa la figura de l'enamorat en constant patiment.

Giovanni Boccaccio

És el gran prosista de la seva època. Autor d'Il Corbaccio i Il Decamerone, conjunt magistral i variadíssim de narracions breus molt imitat a totes les literatures europees.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Els canals d'introducció de l'humanisme a les lletres catalanes varen ser Avinyó (França) i Itàlia. Aquesta influència només va afectar la prosa, ja que la poesia seguia el model trobadoresc. Es varen començar a fer traduccions de textos clàssics. Els principals traductors eren els cancellers i escrivans, ja que dominaven el català, l'aragonès i el llatí. Varen crear un estil depurat (amb hiperbatons i cultismes), imposant-se als llocs de parla catalana. A partir de Petrarca, varen ser coneguts Dante i Boccaccio.

Bernat Metge

A més de ser un refinat i cultivat escriptor, fou un personatge rellevant i molt influent a la cort dels reis catalans de la segona meitat del segle XIV. La seva actitud moral a la dita cort no va ser precisament modèlica, ja que va ser implicat en escàndols financers i polítics, acusat de traïció i sospitós de la mort de Joan I. A causa dels seus nombrosos viatges, conegué les obres de Dante, Petrarca i Boccaccio, gràcies a les quals es féu ressò del nou esperit humanista que circulava per Europa. Així, manllevà textos clàssics i moderns dels autors més representatius: des de la traducció del Valter i Griselda de Petrarca fins a la utilització del Corbatxo de Boccaccio, la Divina Comèdia de Dante i les Metamorfosis d'Ovidi per a la redacció de Lo somni.

Lo Somni

Cal ressaltar la intenció política que motivà i justificà part de les obres de l'autor. Aquesta intenció era, òbviament, exculpatòria. Va escriure aquesta obra entre el 1398 i el 1399, després d'haver estat absolt per Martí l'Humà del segon procés en contra d'ell. Intenció: captar el perdó del nou rei i aconseguir la rehabilitació dels antics privilegis.

Estructura i Contingut

Escrit en forma de diàleg i dividit en quatre llibres:

• 1r llibre: Metge és a la presó, injustament perseguit; mentre dorm, se li apareixen en somnis tres personatges, un dels quals és Joan I.
• 2n llibre: El rei li conta que és al purgatori a causa dels seus pecats venials, però que el seu destí es troba al paradís, i li diu que els dos personatges que l'acompanyen són Orfeu i Tirèsies.
• 3r llibre: Orfeu explica la seva vida i fa una descripció detallada de l'infern. Tirèsies maleeix les dones i l'amor i fa una extensa exposició misògina dels defectes femenins.
• 4t llibre: Metge respon a Tirèsies amb un elogi de les dones en el qual lloa sis reines catalanes; capgira els arguments típics de la tradició misògina i, finalment, es desperta.

Jaume Roig i l'Escola Satírica Valenciana

A partir de la segona meitat del segle XV, València va agafar el relleu de Barcelona com a ciutat de cultura i esdevingué una de les ciutats més brillants de la Mediterrània. Aquesta situació es reflectí en la producció literària, que fou fonamentalment burgesa i ciutadana. L'accés a la cultura dels laics es concretà en els certàmens literaris i les tertúlies. Es posaren de moda creacions literàries, majoritàriament satíriques, amb uns temes concrets: les relacions sexuals, els defectes i vicis de les dones i l'anticlericalisme. Aquest moviment es dividí en dos àmbits:

• a. L'aristocràtic: cultivà la recreació dels clàssics i una literatura elevada, de caire humanista, que imitava els models mitjançant un llenguatge culte i retòric. El seu màxim representant fou Roís de Corella.
• b. El burgès: conreà una literatura satírica i realista, que volia divertir i alhora retratar la societat contemporània, amb un llenguatge entenedor i popular. El seu representant principal va ser Jaume Roig.

Jaume Roig

El seu llibre L'espill o Llibre de les dones, un clàssic de la literatura misògina en català, va generar una rèplica interessant en defensa de les dones d'Isabel de Villena: Vita Christi.

Característiques

• Obra contemporània a Tirant lo Blanc.
• Consta de 16.359 versos, escrits en forma de noves rimades i amb la clara intenció de divertir i no pas de moralitzar.
• Comença amb una consulta de l'autor adreçada a un cavaller anomenat Joan Fabra, al qual demana que corregeixi i llimi el text (tòpic de la falsa modèstia literària).
• Es presenta com un relat autobiogràfic.
• Està adreçat al seu nebot i té una intenció didàctica i moralitzadora (aconsellar els homes perquè defugin les dones, les quals són portadores de vicis i causants de desgràcies).
• La vida de l'autor s'ofereix com un model que cal evitar pel que fa al seu fracàs amb les dones, i com un model que cal seguir en la seva conversió final.
• Tant la intenció com el plantejament del relat responen a la tradició misògina que comprèn des del Corbatxo fins a Lo somni.
• Les dues úniques excepcions són la Mare de Déu i l'esposa de l'autor.
• L'obra s'estructura en quatre parts: joventut, matrimoni, lliçó de Salomó i viudetat.