Avantguardes: Cubisme, Futurisme i Surrealisme
Cubisme
L’esperit innovador dels modernistes va tenir continuïtat en els moviments experimentadors d’avantguarda que van sorgir als voltants de 1910 i es van desenvolupar durant la Primera Guerra Mundial. Aquests moviments manifesten un esperit de revolta contra els principis estètics de la cultura burgesa. Pretenen crear un art rupturista, amb llenguatges i tècniques nous.
El cubisme va néixer com un experiment pictòric que consistia a presentar la imatge seccionada en un conjunt de formes geomètriques irregulars. L’objecte, sotmès a aquest procés de descomposició, havia de ser reconstruït per la mirada de l’espectador. La poesia cubista crea el poema seccionant-lo en diverses formes més o menys autònomes. El cal·ligrama i el collage són tècniques que sorgeixen del moviment cubista. El poeta francès Guillaume Apollinaire va ser el principal impulsor del moviment. Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: els dos poetes més influïts per les tècniques cubistes.
Futurisme
El futurisme va néixer de la passió que sentien alguns artistes i escriptors pel progrés tecnològic i industrial. Aquest progrés produïa en els artistes diversos efectes:
- Descobrien la bellesa, no en la natura, sinó en els avenços tecnològics, com l’automòbil, la llum elèctrica i l’avió.
- Se’ls despertava l’emoció, no en la contemplació o en el passeig, sinó en la velocitat i la temeritat.
- Cercaven la perfecció expressiva, no en la norma i la tradició, sinó en la destrucció de la sintaxi, l’abolició de la puntuació i la revolució tipogràfica.
- Basaven la forma del poema en l’atzar de les paraules en llibertat, no en una mètrica tradicional.
El poeta italià Filippo Tommaso Marinetti va ser el principal impulsor del moviment. J. M. Junoy, J. V. Foix i J. S. Papasseit: poetes catalans més influïts per les idees i tècniques futuristes.
Surrealisme
El surrealisme és el moviment d’avantguarda més radical i rupturista, ja que defensa una tècnica basada en l’anul·lació de la capacitat racional de l’artista. Els surrealistes reinvindiquen l’espontaneïtat, la irreflexió, l’automatisme, l’estat del somni i les associacions lliures.
El poeta francès André Breton va ser el principal impulsor del moviment. Salvador Dalí, Joan Miró i el poeta J. V. Foix són els artistes que millor van aplicar la tècnica surrealista.