Avantguardes: Moviments, Autors i Característiques

Avantguardes

L’avantguardisme es va iniciar el 1909 amb la publicació del Manifest futurista, de l’escriptor italià Marinetti, i es va acabar el 1940 amb la invasió nazi.
A Catalunya, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, la crisi econòmica dels Estats Units i la Primera Guerra Mundial, la ideologia cultural burgesa en què es basava el moviment noucentista va entrar en crisi, i els enfrontaments entre la classe burgesa i la classe obrera van propiciar una sèrie de transformacions que van reflectir el malestar social del moment.
L’avantguardisme va propugnar un vitalisme basat en la destrucció de l’harmonia, la irracionalitat, el somni, la follia, la transgressió i l’admiració per l’evolució d’elements de la societat industrial: màquines, fabricació, velocitat, etc.

La majoria de moviments que van sorgir durant aquest període van tenir com a comú denominador l’interès per trencar amb l’ordre establert pel moviment anterior, experimentant noves formes d’expressió artística.
Els 4 principals moviments són:

• Futurisme: Suposa un trencament total amb l’ordre imperant en el passat. El discurs literari es caracteritza per l’absència de puntuació i majúscules, el trencament dels versos i el desordre en la sintaxi. Defensa “les paraules en llibertat” i “la imaginació sense fils”. Els cal·ligrames i els collages són formes pròpies d’aquest moviment.
• Surrealisme: Busca l’alliberació absoluta de l’individu i trenca qualsevol lligam, ja que suposa una limitació per a la creació en llibertat. Dóna molta importància als somnis, perquè a través d’ells es manifesten els desitjos més amagats del subconscient. És partidari de la tècnica d’escriure el pensament sense que la raó hi intervingui. El resultat són textos incoherents, absurds i impactants.
• Cubisme: Utilitza mètodes científics per canviar l’aspecte de la realitat. En plàstica, representen els objectes en figures geomètriques que l’individu ha de reconstruir mentalment. Per aconseguir un aspecte semblant en la literatura, utilitza el collage i el cal·ligrama.
• Dadaisme: Com el surrealisme, és partidari de “l’escriptura automàtica”, però amb l’objectiu de crear un caos intel·lectual com a reflex de la realitat caòtica en què està immers l’individu.

El cal·ligrama és un tipus de poema visual. Les paraules que componen el poema formen el dibuix d’un personatge, un animal, un paisatge o qualsevol objecte.

A Catalunya, les figures més destacades en literatura van ser Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix i Joan Brossa.

Joan Salvat-Papasseit

Va néixer a Barcelona l’any 1894 i és la figura més notable de l’avantguardisme català. Fill d’una família humil, va quedar orfe de pare als 7 anys i va haver d’anar-se’n a viure a l’Asil Naval Espanyol fins als 12 anys, perquè la mare no tenia recursos suficients per mantenir-lo.

Quan tenia 13 anys va començar a treballar en diversos oficis i això el va allunyar de la formació acadèmica. Més tard, va fer amistat amb alguns intel·lectuals catalans i va començar a llegir; d’una manera autodidacta, es va anar formant intel·lectualment. Va col·laborar en diaris de caire socialista i anarquista i, més tard, nacionalista, amb articles de denúncia contra el capitalisme. Va fundar una revista anomenada Un Enemic del Poble.

L’any 1918 es va casar amb Carme Eleuterio. Aquest mateix any se li va manifestar la tuberculosi, que li va causar la mort al cap de 6 anys. Durant els seus últims anys, en què va haver d’estar en diferents sanatoris, la producció literària va ser molt intensa i reeixida.

L’obra de Salvat-Papasseit va anar de les formes més avantguardistes, en els seus primers dos llibres, Poemes en ondes hertzianes i L’irradiador del port i les gavines, a una poesia més personal, nostàlgica i patriòtica, amb Les conspiracions i La gesta dels estels. La seva obra és bastant unitària, ja que vida i obra normalment s’interfereixen.

El seu millor llibre és El poema de la rosa als llavis; aquest s’allunya de la temàtica de les primeres obres per explicar una història d’amor entre el poeta, el mestre d’amor, i una noia sense experiència.

En el seu últim llibre, Óssa Menor, la temàtica amorosa s’intensifica i pren un caire més eròtic. Hi inclou cal·ligrames i hi apareix un nou tema, l’angoixa de la mort.

Josep Vicenç Foix i Mas

Va néixer a Sarrià el 1893 i hi va morir el 1987. Va començar a estudiar dret, però ho va abandonar per dedicar-se al negoci familiar, la pastisseria, i poder fer allò que més el complaïa, la literatura.
Des de ben jove ja s’interessava pels moviments artístics d’avantguarda francesos i italians; això el va portar a presentar les primeres exposicions de Miró i Dalí a Barcelona. Va ser membre fundador d’Acció Catalana. Va participar en diverses publicacions, entre les quals destaquen: La Revista, Trossos, Monitor, La Publicitat, L’Amic de les Arts, Revista de Poesia i Quaderns de Poesia. La Guerra Civil va estroncar la seva intensa activitat i el va abocar al silenci. La represa va ser lenta, a través de col·laboracions en revistes més o menys clandestines. Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 1961.

La seva obra poètica va ser escrita en prosa i en vers, i està vinculada al moviment surrealista; presenta una marcada obstinació per la perfecció formal, probablement com a conseqüència del seu gran coneixement dels trobadors medievals i d’Ausiàs March. Els seus escrits són bastant unitaris quant a procediments i temes, i sovint intenta harmonitzar dues tradicions oposades, l’avantguardisme i la clàssica.

Feia una poesia construïda amb un llenguatge molt elaborat musicalment. Del surrealisme va agafar, bàsicament, la importància dels somnis i les seves imatges oníriques.

De les seves obres en vers destaca Sol, i de dol, format per setanta sonets decasíl·labs que contenen tots els temes que desenvoluparà al llarg de la seva obra.

Complements del verb

Complement Circumstancial (CC)

Expressa les circumstàncies que envolten l'acció del verb. Poden ser de diferents tipus:

• Lloc (CCL)
• Temps (CCT)
• Quantitat (CCQ)
• Manera (CCM)
• Companyia (CCC)
• Instrument (CCI)

Substitució pronominal:

• DE = EN
• ALTRES = HI

Complement Atribut (C. Atrib.)

És el complement dels verbs copulatius (ser/estar/semblar). Serveix per indicar una característica o qualitat del subjecte. A més de concordar amb el verb, concorda amb el nom.

Exemple: El cavall ÉS elegant (C. Atrib.)

No sempre que tenim els verbs ser i estar hi ha un atribut. De vegades hi ha un CC = SER/ESTAR + CCL.

Exemple: Els amics SÓN a Turquia (CCL)

Substitució pronominal:

• Generalment = HO
• Article = EL, LA, ELS, LES

Exemple: La Maria és la delegada. = La Maria ho és.

Complement Predicatiu (C. Pred.)

Acostuma a ser un adjectiu i, a part de complementar el verb, explica qualitats del subjecte o del complement directe, i per tant concorda en gènere i nombre.

Exemple: La flor es va quedar pàl·lida (C. Pred.)

Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o també amb el CD!

Exemple: Porta les sabates (CD) descordades (C. Pred.)

Substitució pronominal:

• HI (generalment)

Complement Directe (CD)

És el complement dels verbs transitius. Indica l'objecte o persona sobre qui recau o es realitza l'acció del verb. Acostuma a respondre a les següents preguntes: QUÈ?, QUI?

Normalment va sense cap preposició.

Exemple: He vist la pel·lícula. He vist la Mercè.

Substitució pronominal:

Si el CD està definit, és a dir, té davant un article, possessiu o demostratiu:

• EL/LA/ELS/LES

Si el CD no té determinant, el pronom és:

• EN

Exemple: Menjarem patates. = En menjarem.

Si el CD va amb un determinant indefinit, numeral o quantitatiu, el substituïm per:

• EN + determinant

Exemple: Menjo quatre patates. = En menjo quatre.

Si el CD és una oració subordinada o un pronom neutre (això o allò):

• HO

Exemple: He dit que no vindria. = Ho he dit.

Complement Indirecte (CI)

Indica el destinatari de l'acció del verb. Respon a les preguntes: A QUI?, PER A QUI? Sempre està introduït per la preposició A/PER A. Si no hi és, no és CI!

Exemple: Regalarem un pernil (CD) al professor (CI).

Substitució pronominal:

• Si el CI és singular, el pronom és: LI
• Si el CI és plural, el pronom és: ELS

NO = ELS HI!!

Exemple: Regalarem un pernil als professors. = Els regalarem un pernil.

Complement Agent (C. Agent)

Indica qui fa l'acció del verb sense ser el subjecte. El trobem a les oracions passives. Sempre comença amb la preposició PER.

Exemple: Els bombers (Subj.) van apagar el foc (CD).

(Oració activa) El subjecte fa l'acció!

El foc (Subj.) va ser apagat pels bombers (C. Agent). (Oració passiva)

Complement de Règim Verbal (CRV)

Complementa un verb que demana una preposició.

Exemples:

• Acostumar-se: A
• Penedir-se: DE
• Confiar: EN
• Avenir-se: AMB

Quan el CRV és una oració subordinada amb la conjunció QUÈ, la preposició desapareix: PREP. (desapareix) + QUÈ.

Exemple: S'adona del problema. = S'adona que té un problema (CRV).

Davant d'un infinitiu, la preposició EN es converteix en A.

Exemple: Pensa en la resolució del problema (CRV). = Pensa a resoldre el problema (CRV).