Avantguardes i Noucentisme: Moviments Culturals Clau del Segle XX
Les Avantguardes Europees al Segle XX
Les avantguardes a Europa, a la primeria del segle XX, es desenvolupen al mateix temps que el Modernisme i el Noucentisme, però tenen un ressò més cridaner i impactant, perquè el seu objectiu més immediat és trencar amb la tradició cultural occidental. França i Itàlia seran els països capdavanters d’aquesta revolució cultural.
Característiques de les Avantguardes
- Els moviments d’avantguarda sorgeixen entre 1909 i 1940.
- Dins les avantguardes hi ha diversos moviments clau: el Futurisme, el Cubisme, el Dadaisme i el Surrealisme.
- Es caracteritzen pel desig de buscar noves formes d’expressió, de provocar rebuig, sorpresa o desconcert en la mentalitat de la societat burgesa.
- Els defensors del Futurisme admiren els avanços tecnològics de la civilització industrial.
- Els cubistes busquen noves maneres d’explicar la realitat i la troben en la fragmentació i la descomposició dels textos i poemes, com ho fa Pablo Picasso en el quadre Guernica.
- Donen especial importància a la llibertat d’expressió.
- Els dadaistes qüestionen totes les convencions i s’oposen de manera violenta a l’absurditat de l’enfrontament bèl·lic que assolava Europa.
- Els surrealistes busquen respostes en el món dels somnis i del subconscient.
- Els autors més importants són Joan Salvat-Papasseit, J.V. Foix, Carles Salvador i Josep M. Junoy.
El Noucentisme a Catalunya
Durant el primer terç del segle XX, es va desenvolupar a Catalunya un moviment cultural, oposat al Modernisme estèticament i ideològicament. Inventat per Eugeni d’Ors, suggeria dues coses: "nou" pel 1900 i "nou" oposat a "vell".
Característiques del Noucentisme
- Valorar la raó per damunt del sentiment i de l’instint creatiu.
- Preferir la mesura i la sobrietat en les formes literàries i artístiques.
- Preferir la ciutat sobre el camp i la natura.
- Imitar les formes artístiques clàssiques.
- Rebutjar les formes artístiques del Romanticisme i del Modernisme.
- Tenir el suport de les institucions polítiques catalanes i de la burgesia.
- Concebre la ciutat com l’espai ideal per construir la civilització moderna.
- Plasmar l’ideal de bellesa noucentista en la planificació urbanística.