L'Avantguardisme: Innovació i ruptura en l'art
L'Avantguardisme
L'avantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. També s'entén com excessiva preocupació per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes més acceptats de representació o expressió, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Inici: comença a aparèixer a dècada segle XX: expressionisme (1905) cubisme (1907). Es considera l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; futurisme (1909). El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies . Art abstracte (1910) dadaisme (1916) precedent immediat del surrealisme. Proposava la negació de tot, la destrucció per la destrucció. Pretenia crear confusió sense alternativa. Superrealisme (1924). Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural, en general, s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment Concepte: constitueix la ruptura més intensa i radical de totes les que s'han produït en la història de l'art Objectiu: destruir el llenguatge heretat per instaurar-ne un d'inèdit desvinculat de qualsevol tradició. Característiques: intent destruir l'art/concepció de l'art com a recerca i experimentació de noves formes artístiques/ ús de mètodes d'agitació col·lectiva/voluntat de modernitat i obsesió pel futur/acceptació de mètodes i descobriments de ciència/supressió de barreres entre arts plàstiques i literàries i entre gèneres artístics. Avantguardisme català: començaren durant la 1a guerra mundial (1914-18) fou un moviment organitzat i coherent, 3 períodes: 1916-1924: domina influència cubisme i futurisme. Josep Maria Junoy fou introductor avançat en lit. cat. 1925-1938: caracteritzat per progressiva recepció del superrealisme barrejat amb elements futuristes i dadaistes Postguerra: Foix, va reprendre l'esperit de l'avantguarda. Josep Palau i Fabre revistes poesia., Josep Dalmau