Balanç de Situació i Compte Comptable: Guia Completa

Balanç de Situació

El balanç de situació reflecteix la situació patrimonial en un moment determinat. S’anota en un llibre anomenat Llibre d’Inventaris i Balanços. És la presentació de la fórmula del patrimoni d’una forma diferent: (Patrimoni = Béns + Drets – Obligacions). Per tant:

Béns + Drets = Patrimoni + Obligacions

Actiu = Béns + Drets

Passiu = Patrimoni + Obligacions

El balanç de situació té dues parts: l’actiu i el passiu, i la suma dels seus components ha de quadrar. L’actiu s’ordena de menor a major liquiditat.

• Liquiditat: Facilitat per transformar els béns i drets en diners.

El passiu s’ordena de menor a major exigibilitat.

• Exigibilitat: Capacitat de les persones que financen l’empresa per reclamar els diners que li han cedit.

Massa patrimonial: grup de conceptes d’una mateixa naturalesa. A l’actiu i al passiu trobem els conceptes agrupats d’aquesta manera. Hi ha diferents tipus de masses a l’actiu i al passiu.

Masses de l'Actiu

• Actiu no corrent: Immobilitzat (intangible i material): Béns i drets que estan més d’un any a l’empresa.
• Inversions immobiliàries.
• Inversions financeres a llarg termini.

• Actiu corrent:
• Existències: Béns destinats finalment a ser venuts, que estan un any o menys a l’empresa.
• Realitzable: Drets de l’empresa a cobrar diners a curt termini.
• Disponible o tresoreria: Diners ja sigui en metàl·lic o al banc.

Masses del Passiu

• Patrimoni net (net patrimonial, recursos propis o fons propis): Recursos propietat dels socis de l’empresa. Pot ser capital aportat o beneficis reinvertits.
• Passiu no corrent o exigible a llarg termini: Deutes de l’empresa amb terceres persones que s’han de pagar en un termini de més d’un any.
• Passiu corrent o exigible a curt termini: Deutes a pagar en un any o menys.

El Compte Comptable

Definició: Cadascun dels conceptes que es volen controlar.

Exemples: Clients, proveïdors, caixa, maquinària, vendes, compres, etc. Els comptes tenen varies parts i se solen representar per una “T”.

Fet comptable: fet que afecta al patrimoni (a la seva composició i/o quantitat) i que s’ha d’enregistrar comptablement. Podem trobar dos tipus de compte:

• Comptes patrimonials (o de balanç de situació): amb els quals es controlen els elements patrimonials; els que surten al balanç.
• Comptes de gestió (o de compte de resultats): es controlen els ingressos, despeses i altres conceptes no patrimonials.

Dins dels comptes patrimonials distingim:

• Comptes d’actiu: de béns i drets.
• Comptes de passiu: patrimoni i obligacions.

Funcionament dels comptes d’actiu: Cada cop que s'incrementa el valor del concepte, s’anota al deure (la part esquerra) i cada cop que disminueix, a l’haver (la part dreta).

Trobar el saldo d’un compte: Consisteix en veure la diferència entre la suma total del deure i la suma de l’haver. El resultat pot ser:

• Saldo deutor: el deure és més gran que l’haver.
• Saldo creditor: l’haver és més gran que el deure.
• Saldo zero: el deure i l’haver són iguals.

Els comptes d’actiu solen tenir saldo deutor i els de passiu, creditor.

Saldar comptes: Un cop vista la diferència s’anota aquesta en el costat més petit per tal que quedin les parts igualades. Evidentment, al darrera, hi ha d’haver una operació que ho justifiqui.

Tancar comptes: Un cop saldats, s’inutilitza el compte impedint que s’hi facin més anotacions. S’acostuma a posar dues ratlles.

Partida doble: Cada operació té dos components: els recursos i les seves aplicacions. S’anota cada operació, per aquest motiu, en dos comptes com a mínim.

A l’haver s’anoten els recursos i al deure les aplicacions.

• Llibre Major: És un llibre comptable en el que hi figuren tots els comptes de l’empresa.
• Llibre Diari: Serveix per tenir informació cronològica de les operacions que realitza l’empresa.

Regularitzacions: Al final de l’exercici comptable cal posar en ordre alguns comptes, per això es fan les regularitzacions.

Amortitzacions: Els immobilitzats no tenen el mateix valor al principi de l’exercici que al final. Han patit un desgast i per tant s’ha d’anotar la pèrdua de valor.

Assentament de pèrdues i guanys: S’hi anoten tots els comptes que han suposat un canvi quantitatiu del patrimoni; és a dir tots els ingressos i les despeses de l’exercici. La diferència entre ingressos i despeses és el benefici o pèrdua de l’exercici.