Un Barril de Sabó Moll: Anàlisi i Personatges Clau

Un barril de sabó moll

1. Escenari geogràfic

• Mines: la mina Teresa, els 4 llaüts de la mina
• Molls: Molló de Pedret

Personatges habituals de la vila

• Vell Cristòfol
• Florenci (protagonista): és el que puja el barril de sabó i forma part de la tripulació de Pere Camps
• Pere Camps: Patró de la tripulació de Florenci. Un home que no cau bé a la gent i és molt arrogant i dominant
• Adelaida: Propietària de la botiga on s’ha de portar el barril
• Toni Pit d’Estopa, Gòdia i Silvestre Nicolau: Són patrons d'altres tripulacions
• Marieta Peris: Més coneguda com la Gramola. Una dona molt xafardera
• Miquel, la Clenxa: Propietari d’una barberia
• Teresa: Propietària d’una botiga de vetesfils
• Teodor: Apotecari que compara el Florenci amb Sísif.

• Poblacions costaneres: Flix, Móra i altres llocs de la ribera de l’Ebre
• Carrers i llocs de la ciutat: la botiga de l’Adelaida; “A la punta de dalt del carreró de Sant Francesc, és el més costerut dels que travessen la vila de dalt a baix, seguint el pendent de la serra, i van a morir a l’Ebre; els hauràs de contar també que mor precisament al Molló de Pedret. Així es faran càrrec que el camí que havia de seguir el peó era una línia recta del llaüt a la botiga” (pàg. 38). Oficines de la mina Segre, davant per davant de la barberia.

2. Escenari temporal i històric

Dècada dels anys cinquanta i principis de la dels seixanta del segle passat.

3. L’humor i la ironia

Fet insòlit: el patró mana al peó que faci via amb el barril de sabó cap a la botiga de l’Adelaida, que està situada al capdamunt d’un dels carrers costeruts de la vila que moren a l’Ebre. Es posa a ploure i no se sap si per cansament o perquè el barril li llisca de les mans –no hi ha testimonis– que el barril baixa com una mala cosa pel carreró i s’esclafa al carrer d’Alexandre. Peten els cèrcols d’acer i l’envàs s’obre. L’aigua desfà el sabó i s’aixeca una muntanya d’escuma.

En el moment que el barril s’esmuny de les mans de Florenci, el patró, el Pere Camps puja pel carreró camí de casa seva i s’ha de ficar a la barberia de la Clenxa per no quedar esclafat (desenllaç).

4. Crítica social i política

El patró és un dèspota amb el peó, tothom ho sap: mentre puja el carreró els altres personatges en fan esment. Alguns se’n burlen. Al final, el peó gairebé esclafa el patró. En tot cas, podem llegir-hi una crítica a aquest despotisme propi d’algunes persones quan tenen més poder que les altres.

La fam de venjança o la justícia del destí. La rapidesa amb la que es pot extendre un rumor.

5. Estil

El narrador és intern, 3a persona, pel jove cronista, que des del punt de vista no pot participar en la història, només escolta i apunta.

6. Estructura

Utilitza el recurs de la crònica.

7. Llenguatge

Llenguatge informal i típic de Mequinensa. Utilitza l’oralitat, un to de llengua oral que sembla que la història hagi estat recollida directament per la veu del poble. Això significa que tracta de formes locals o comarcals. (pàg.38)

uns núvols d’estalzí baixaven per l’Ebre...Núvols grisos plens de pluja que baixaven en la direcció de l’Ebre...Pareixia que ens volien ruixar amb tintures de dols...

Vocabulari

• Molló: Petit moll
• Senalla: Cabàs d’espart o de palma, més ample de boca que de baix
• Batussa: Acte de barallar-se a cops
• Catxamona: Clatellada o cop de mà al cap
• Albardar: Endiumenjar
• Caloi: Persona indefensa
• Sísif: Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi.