El Barroc: Revoltes, Escultura i Arquitectura a l'Espanya del segle XVII
El Barroc: Causes i Conseqüències de la Crisi de la Monarquia Hispànica
El Comte d’Olivares va proposar reorganitzar la monarquia per solucionar els problemes financers, centralitzant el poder a Castella i imposant les seves institucions i lleis.
Els problemes es van iniciar el 1626 quan Olivares va proposar la creació de la Unió d’Armes. Les Corts Catalanes es van negar a aportar homes i diners aquell any i el 1632, fet que va obligar els catalans a crear un exèrcit propi per defensar el nord, mentre els pagesos havien d’alimentar els soldats, generant conflictes entre ells.
La revolta es va iniciar a Santa Coloma de Farners i es va estendre sobretot pel nord de Catalunya. El moment culminant es va produir al juny de 1640 amb els Fets de Corpus de Sang, quan els segadors, que havien baixat a Barcelona, van saquejar propietats d’alts càrrecs i van assassinar el virrei.
Pau Claris, president de la Generalitat, va buscar una aliança militar a França. Al 1641 es va proclamar la República Catalana sota el domini indirecte de França. Les tropes de Felip IV van ocupar el Principat i els francesos van enviar tropes, patint Barcelona un setge durant 2 anys. L’enfrontament va acabar al 1652 quan Barcelona es va rendir, i Catalunya va acceptar el rei d’Espanya a canvi del perdó i el manteniment de les lleis i institucions.
La guerra entre la Monarquia Hispànica i França va durar fins la Pau dels Pirineus de 1659, per la qual França es va quedar el Rosselló. La Monarquia Hispànica comença una etapa de decadència política i econòmica, tot i que en les lletres i les arts del segle XVII es coneix com el Segle d’Or.
Els Estats Pontificis, amb Roma com a centre de les idees de la Contrareforma, s’imposaven als països catòlics.
ESCULTURA BARROCA: CARACTERÍSTIQUES
- Les formes
- La teatralitat: Considera l’obra escultòrica com una representació escenogràfica. Per potenciar aquest efecte teatral, els escultors barrocs no renuncien a la pintura i a la llum. L’arquitectura es posa al servei de l’estructura.
- El dinamisme i el moviment: Tots els elements de les figures intensifiquen aquest moviment. L’expressió dels sentiments més diversos d’una manera naturalista.
LA IMATGERIA ESPANYOLA
Va ser molt original l’estructura religiosa espanyola de fusta policromada i naturalista.
DESCRIPCIÓ FORMAL de l'Èxtasi de Santa Teresa de Bernini
És necessari emmarcar l’escultura en la Capella Cornaro, en la qual es troba. Un exemple de teatralitat barroca, l’escultura és l’eix central d’una composició d’una obra alhora escultòrica i arquitectònica. Observem que el personatge de Santa Teresa de Jesús, en èxtasi, està damunt d’una base rocallosa mentre un àngel porta una fletxa a la mà.
S’observa la nuesa dels peus i els plecs de la roba que cobreixen quasi tot el cos. Aquests plecs no es corresponen amb les formes del cos, fet que li dona una sensació de misticisme fantasmagòric.
Destaca el dinamisme de l’acció que aconsegueix dotar de dramatisme visual i físic uns sentiments interiors místics. La composició és complexa, destacant l’encreuament de diagonals i les formes curvilínies.
L’estructura està il·luminada per una finestra amagada, creant sensacions lumíniques canviants al llarg d’una jornada. Sens dubte, el tret més característic és l’expressivitat del rostre de la Santa, que es confon entre el color i el plaer provocat per la fletxa. Escena de temàtica religiosa i, alhora, carregada d’un fort erotisme, en fer una assimilació entre el plaer místic i el plaer sexual.
LA PINTURA DEL BARROC
Trets de l'escola holandesa durant el Barroc
Durant el segle XVII, en independitzar-se Holanda, es desenvolupen unes característiques artístiques molt personals. Pel calvinisme, la pintura religiosa perd importància, i es prioritzen els retrats de burgesos (en grup o individuals), escenes d’interiors realistes, natures mortes, paisatges urbans i rurals. Un art pictòric dissenyat per decorar els interiors dels habitatges burgesos, amb detallisme en la representació d’objectes o persones.
L'ARQUITECTURA DEL BARROC: EL PALAU DE VERSALLES
Descripció formal
El palau consta de dues façanes: la principal orientada cap a la ciutat de Versalles, i la del darrere orientada cap als jardins. El conjunt presenta una façana de 600 metres de llarg. En alçada s'estructura en tres nivells: basament, un cos principal amb pilastres i columnes que compensen l'horitzontalitat, i un àtic coronat per trofeus. La monotonia de la repetició es trenca amb els entrants i sortints de la façana.
L’interior s’articula al voltant d’una escala al cos central del palau, on hi havia les habitacions reials i la Sala dels Miralls, un espai rectangular de 75 metres de llarg i de decoració amb pintures, aranyes i grans finestrals, que creen un joc de llums intens i teatral, interactuant amb l’exterior i aconseguint efectisme barroc.
Influït pels palaus renaixentistes i, sobretot, pels característics chateaux de la noblesa francesa, és la màxima expressió del Barroc francès clàssic però majestuós. Una harmònica combinació d’ordre i grandiositat. Es va convertir en el model a imitar pels monarques.
Vista de la façana posterior des dels jardins.
Entorn i integració urbanística
No es pot entendre El Palau de Versalles sense els seus jardins, conformant un tot unitari i complementari amb els edificis. L’ordre de l’arquitectura també s’aplica als jardins. Inici de l’urbanisme a la francesa o obert.
FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT
El Palau de Versalles fou construït per a la residència del rei Lluís XIV i de la seva cort. Però, alhora, per la seva grandiositat, fou un mitjà de propaganda de la monarquia absolutista i una mostra de l’hegemonia política de França a Europa. Tot l’edifici i els jardins foren concebuts per fomentar la visió de l’origen diví del poder de Lluís XIV.
Durant el segle XVII, al Palau de Versalles van arribar a viure uns 10.000 habitants.