Les Bases de la Filosofia de Plató: Coneixement, Ètica i el Filòsof-Rei
E. La Teoria del Coneixement Platònic
Sòcrates deia que únicament l’ajuda a dirigir adequadament la seva ment mitjançant la maièutica, es dedueix que en realitat ja ho sabia, però ho tenia oblidat. Aquesta presència en la nostra ment d’unes directrius del coneixement, així com la possibilitat de relacionar, comparar, establir judicis, etc., és prèvia a tota experiència. En l’acte del coneixement, el que fem és recordar o reactualitzar contínuament aquesta possibilitat.
Aquesta cèlebre teoria platònica també ha de ser interpretada, ja que encara que Plató digui que el coneixement és una reminiscència o un record que s’aviva en la nostra ànima immortal amb ocasió d’observar alguna cosa, aquesta declaració és, com tantes altres, una presentació metafòrica del seu pensament. No és que ja coneguem des de sempre. El que sí que posseïm des de sempre, com a humans, és la possibilitat de jutjar, de valorar, de relacionar, de comparar, d’establir relacions: en definitiva, de recordar les idees fonamentals.
A diferència dels éssers irracionals, posseïm el Logos que ens permet pensar i aprehendre la vertadera realitat, i és aquest Logos el que ens preexisteix. L’origen de la filosofia està en experimentar l'admiració.
La Dialèctica en el Procés del Coneixement
El procés del coneixement es divideix en dues direccions:
- La que va des de l'inferior al superior s’anomena dialèctica ascendent.
- La que va des del superior cap a l'inferior s’anomena dialèctica descendent.
Per tal d’explicar el motor que impulsa cap a la recerca del coneixement i ens permet superar l’estat d’encadenament, s’acudeix a la immortalitat de l'ànima i a la seva preexistència.
F. Ètica i Política
Tenim una determinada mena d’ànima i un determinat coneixement de la realitat que ens permet viure en la polis i aspirar a la justícia. Plató viu en la descomposició final de la democràcia, i les llibertats de la polis són per a ell estructuralment incompatibles amb la justícia.
Plató pensa que la democràcia ha fracassat, i que el Logos del debat de l’àgora no es limita a una democràcia formal. Allò permanent en la política és l'aspiració a la vida justa, i Plató vol pensar, a través de la seva proposta de govern del filòsof-rei, les condicions que fan possible la justícia.
G. La Proposta Platònica del Filòsof-Rei
Segons Plató, allà on mana tothom, no mana ningú. El que ha de pretendre el filòsof-rei és passar a l’acció i fer una política ètica. Plató busca una alternativa per a la polis que consisteix a regir el govern no pas al més popular, sinó al més savi: el filòsof-rei.
El filòsof-rei és la unió del saber més el poder. Només qui coneix la Idea de Bé pot practicar-la. L’altre element de la seva teoria política és la teoria de l’ànima, on cal que hi hagi una harmonia entre la forma de ser profunda de l’home i la seva actuació política.
En el filòsof-rei es produeix una síntesi de dos elements centrals: l'autoritarisme i l'intel·lectualisme. Qui millor reflexiona i coneix ha de ser també qui governa, guiat per les idees.
Arguments a favor del Filòsof-Rei
- Podem conèixer el Bé d’una manera objectiva.
- Conèixer la Ciència del Bé és l’objectiu de la filosofia.
- No tothom té una ànima pura.
- Només els qui ho aconsegueixen estan capacitats per ser autèntics filòsofs-reis.
H. El Totalitarisme de Plató
La ciutat li sembla injusta perquè el saber i el poder no estan unificats. L'alternativa de Plató és un govern autoritari dels savis. Cal procurar que tothom sigui igual, encara que només els magistrats i el filòsof-rei seran els únics que prenguin decisions polítiques, perquè són els únics tècnics coneixedors de l’Estat. Les altres classes socials només han d'obeir.
El filòsof-rei tan sols governa a partir dels 50 anys. La raó fonamental per la qual Plató justifica l’absolutisme és procurar que hi hagi un estat de tots i no només d’uns quants. Per això Plató creu que ha de governar el savi, que està al marge de bàndols i partits i que pot veure les coses sense apassionament, perquè ha esmerçat la seva vida a l’estudi de la Idea de Bé i a la millora de la seva ànima.
A diferència dels totalitarismes moderns, que molt sovint tenen un aspecte d'arbitrarietat, el filòsof-rei quan governa té el pensament posat en la realització d’una polis justa, a partir d’una llei racional que implica la recerca del bé comú i mai d'un profit personal.