Benet i Jornet i Joan F. Mira: Literatura Catalana

Josep Maria Benet i Jornet

Conegut com a dramaturg i guionista de televisió. La seva producció teatral té un gran impuls amb diversitat de propostes. Podem incloure'l en el teatre document o realista: reflexiona sobre l'individu i allò que ens envolta.

Teatre personal

Va intervenir en la renovació teatral a través de l'EADAG (Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual). No va militar en cap partit, però va participar en la lluita antifranquista.

Etapes

• Primera meitat dels anys 60: Presenta una realitat immediata, amb influències de Buero Vallejo. Una vella, coneguda olor (1963).
• Segona meitat dels anys 60: Experimentació formal. Incorpora elements de diferents gèneres de consum (còmics, cinema...). La nau (1968-69).
• Anys 70: Experiències personals i formals. Berenàveu a les fosques (1970-71). Revisa la societat catalana de postguerra, apareix un realisme més simbòlic a Revolta de bruixes. Raó i irracionalitat.
• Anys 80 i 90: Base realista, el teatre és més personal i narratiu. Desig (1989) o Fugaç (1990-92) indaga sobre la condició humana, reflexiona sobre l'amor-passió, la felicitat absoluta inassolible, el sentit de l'existència...

Teatre infantil i juvenil

Teatre més imaginatiu per a un públic infantil o juvenil. Supertot.

Guionista de sèries costumistes

• TV3: Poble Nou (1990-91) i Nissaga de poder (1996-98).
• TV1: Amar en tiempos revueltos (2005-actualitat).

Joan Francesc Mira

València, 1939. Ha escrit novel·les, contes, assajos i traduccions. Va treballar i estudiar a Roma, París i els Estats Units.

Obra

Reflecteix la realitat dels anys 70, durant la dictadura de Franco. Actualitat: democràcia parlamentària, esclat econòmic i cultural, situació de la llengua en la nostra societat. Crítica de la nació pura (1985), Sobre la nació dels valencians (1997), Els Borja: família i mite (2000).

Temàtica valencianista i històrica

Som. Llengua i literatura (1974), Població i llengua al PV (1981), Sense música ni pàtria (1995).

Assajos de reflexió política

Reflexió política al voltant de la identitat i les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític. Temes: nacionalisme, relació entre cultura i poder, la creació i evolució dels símbols, la importància de les llengües per a la conscienciació lingüística col·lectiva, la manipulació de conceptes (nacionalisme, identitat, llengua...) en benefici d'interessos.

Dedicació cívica i política

President d'Acció Cultural i candidat al Congrés pel Bloc Nacionalista Valencià.

Crítica i rèplica

La crítica deia que només parlava "dels valencians" i "per als valencians", cosa que limitava l'interès pel seu treball. Ell replica que la importància dels símbols en la creació de les identitats nacionals o el paper de la llengua en el terreny del nacionalisme són vàlides per a qualsevol societat occidental.

Problemàtica nacional

Demostra la problemàtica que valencians i catalans tenim al voltant de la condició nacional.

Articles d'opinió

Articles d'opinió ("assajos en miniatura"). Estil: ús de la ironia, molta adjectivació, amb concisió, claredat i amenitat (lectura accessible i amena).