Bens públics, externalitats i sector públic: guia del PIB i el deute

Assignació de bens i serveis:

Bens públics: no són rivals i no són exclusius.

Externalitats: el consum d'un bé altera el benestar d'un altre que no el consumeix (positives o negatives).

Béns preferents i condemnables.

Monopolis naturals: la manca de competència genera fallades de mercat. L'Estat intervé mitjançant la propietat pública del monopoli per actuar segons criteris socials, la regulació de les condicions de mercat i el foment de la competència.

Distribució de la renda:

No hi ha acord sobre el paper de l'Estat en aquesta funció. Instruments fiscals (impostos i despeses) i no fiscals (fixació de salari mínim...).

Estabilització macroeconòmica:

Pretén mantenir un quadre macroeconòmic estable, a base de polítiques fiscals, monetàries i estructurals.

Fiscal: pressupost públic, ingressos i despeses.

Monetària: control de la quantitat de diners en circulació i de l'interès.

Estructural: pretén incidir sobre els preus per controlar la inflació i garantir uns nivells mínims de renda als treballadors.

Objectiu: augmentar el creixement i reduir l'atur: fiscal (reduir impostos i augmentar la despesa pública), monetària (reduir l'interès i que els agents privats es puguin endeutar).

Objectiu: reduir la inflació i el dèficit exterior: al contrari.

Creixement del sector públic:

Efecte preus relatius: el sector públic creix en serveis, que tenen una menor productivitat.

Grups d'interès: els grups de pressió aconsegueixen despesa pública per afavorir-los.

Il·lusió fiscal: la complexitat del sistema tributari, el canvi de temporalitat de pagament del deute i la fiscalitat indirecta redueixen el cost percebut de la despesa pública.

Teoria de la burocràcia: quan més creix el sector públic, més creix la pressió perquè augmenti.

Homogeneïtat ètnica: això afavoreix nivells majors de despesa social.

Dèficit públic i el seu finançament:

Les despeses han estat sovint superiors als ingressos, generant dèficit públic. L'Estat pot finançar-se a través del deute públic o amb l'endeutament de l'Estat davant el Banc Central.

Banc Central, deute públic: conjunt de passius financers que l'Administració té amb el sector privat.

Efecte expulsió o crowding-out: substitució d'activitat econòmica privada per la pública.

Il·lusió del deute públic: es prefereix finançar el dèficit amb deute públic i no amb impostos (els ciutadans creuen que no els costa res).

L'Estat i la seva presència en l'economia:

Pressió fiscal: recaptació de les administracions públiques. A Espanya la despesa és similar a la de la UE, però els ingressos estan per sota (incapacitat de recaptació del govern espanyol).

T5

PIB producció: cal agregar el valor afegit de cada sector a la producció final: VA = PE - CI.

PIB renda: es pot calcular comptabilitzant les remuneracions rebudes: treball (salari) i capital (beneficis).

PIB despesa: consum i inversió pública + consum i inversió privada + exportacions - importacions = PIBpm.

Altres macromagnituds

Net/brut, preu de mercat/cost de factors: el cost de factors permet comparar el producte interior sense tenir en compte la inversió pública. PIBpm = PIBcf + impostos indirectes - subvencions. PIBcf = al contrari. Interior/nacional.

Crítiques al PIB

Els costos d'ús dels recursos naturals (arbres de l'Amazònia).

Mesures de qualitat: no es reflecteix en el PIB (comoditat dels cotxes).

No informa sobre la desigualtat de la renda: augmentar el PIB no garanteix la millora del benestar de TOTS els individus. PIB per càpita -> renda mitjana d'un individu. Índex de Desenvolupament Humà (IDH): indica salut, educació i nivell de vida.

Fórmules del PIB:

PIB = suma p·q. PIBcf = V.A. agrícola + construcció + serveis + indústria.

PIBpm = consum privat + públic + formació bruta de capital fix + variació d'existències + exportacions - importacions, o PIBpm = PIBcf + impostos - subvencions.

PNBcf: remuneració d'assalariats nacionals + excedent brut d'explotació nacional, o PNBcf = PIBcf + rendes de la resta del món.