Bernat Metge i l'Humanisme a la literatura catalana

Context històric: l'Humanisme

L'humanisme és un corrent de pensament centrat en l'ésser humà que va comportar, a finals del segle XIV i al llarg del segle XV, una sèrie de canvis en els costums, les institucions i la manera de concebre el món en general. Apareix la burgesia com a nova classe social i es deixa enrere el sistema feudal. La burgesia permet ascendir de classe social gràcies a la intel·ligència, l'astúcia i el talent individual. L'ésser humà adopta una nova actitud davant la vida, basada en la substitució del teocentrisme per l'antropocentrisme (humanisme). Es promou una actitud més escèptica, assentada en la raó, i es recuperen els coneixements dels autors clàssics com a models a seguir. Durant els segles XIII i XIV, Barcelona és el centre econòmic, polític i cultural de la Corona d'Aragó. Durant els segles XV i XVI, el centre serà València, en el seu període més brillant, conegut com l'Edat d'Or.

Bernat Metge: Biografia

Va néixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346. Fou qui va introduir les idees humanistes a Catalunya. Va exercir de funcionari de la Cancelleria Reial i de secretari del rei Joan I. Bernat Metge va morir a Barcelona l'any 1413.

L'obra de Bernat Metge

Les seves obres més destacades són:

• Llibre de Fortuna i Prudència: Poema de 1194 versos en primera persona. El protagonista es troba en una situació adversa, és portat a una illa i allà es troba amb dues figures al·legòriques: la Fortuna i la Prudència.
• Sermó: Poema de 211 versos que fa una paròdia dels sermons que es feien en aquella època.
• Medecina apropiada a tot mal: Poema humorístic en forma d'epístola on fa una recepta mèdica en to de burla per a un amic que també va ser empresonat com ell.

Lo somni: l'obra mestra humanista

Arran de la seva estada a la presó i un cop ja en llibertat, va escriure Lo somni (1399), la seva obra més valorada pel seu to humanista. En aquesta obra, vol demostrar la seva innocència, es defensa de les acusacions formulades sobre ell i els seus companys, i es presenta com una persona injustament perseguida pels envejosos. El seu objectiu, a part de defensar-se, era guanyar-se la confiança del nou monarca, Martí l'Humà, per poder tornar a treballar a la Cancelleria Reial. Es tracta d'un diàleg que mantenen l'autor i el rei Joan I (mort el 1396, se li apareix en somnis) sobre la naturalesa de l'ànima, l'amor i les dones.

L'obra consta de quatre llibres:

• Llibre primer: Dedicat a mostrar el seu escepticisme sobre la immortalitat de l'ànima.
• Llibre segon: Formula preguntes al rei sobre les causes de la seva sobtada mort.
• Llibre tercer: És una sàtira contra el gènere femení.
• Llibre quart: És un elogi de les dones, especialment d'Elionor de Sicília i de les reines catalanes.