Bernat Metge, Lo Somni i Tirant lo Blanc — literatura catalana

Bernat Metge i el corrent humanista

Bernat Metge, autor vinculat al corrent ideològic i artístic del segle XIV, forma part del humanisme d'inspiració italiana (a través de Dante, Divina Comèdia; Boccaccio, Decameró; Petrarca, Secretum). Aquest corrent defensa el retorn a l'antiguitat clàssica, el rebuig d'alguns valors de l'època medieval i la voluntat de ressuscitar ideals de mesura i escepticisme. A la Corona d'Aragó hi va haver una acceptació notable: era obligatori conèixer el llatí per ser funcionari de la Cancelleria Reial, organisme burocràtic que redactava tots els documents oficials.

Biografia breu

Barcelona, 1340-1413. Fou funcionari de la Cancelleria i secretari reial de Joan I. Diners: fins que el rei morí; la reina empresonà exconsellers. Si ell va ser-hi, poc després escriu Lo Somni per guanyar-se al nou rei. També és autor del Llibre de Fortunata e Prudencia, del Sermó i de Valter e Griselda. És un autor culte però també sarcàstic.

Lo Somni

Lo Somni és una obra cabdal del humanisme català. Escrita en primera persona, narra la nit de la seva estada a la presó, on se li apareix Joan I juntament amb Orfeu i Tiresies. L'obra està dividida en quatre llibres:

• 1r: conversa entre l'autor i el rei.
• 2n: el rei contesta les preguntes sobre la seva mort, el seu destí, el perquè de la seva aparició i qui són els dos personatges.
• 3r: parlen Orfeu i Tiresies (inclou un atac contra les dones).
• 4t: l'autor respon a Tiresies i critica els homes.

Intenció: justificar-se davant el nou rei i complaure el monarca. És interessant per la modernitat d'algunes idees, el constant culturisme i el model de prosa que crea.

Novel·la de cavalleria

La novel·la de cavalleria té un caràcter fantàstic (mags, monstres, aparicions...). A Catalunya no era habitual; hi ha excepcions destacades. Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa (s. XV) es caracteritzen per un realisme i una versemblança majors. Martí de Riquer fa la distinció entre novel·la de cavalleria (domini de la fantasia) i novel·la cavalleresca (verisme).

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important i coneguda arreu del món. El seu prestigi ve de la categoria global de l'obra i de la seva modernitat. Joanot Martorell (València, 1405-1465), cavaller i membre d'una família de gran prestigi que es va anar empobrint, va viatjar molt i mai no va veure publicada aquesta obra en vida. Es pot dividir a partir de les etapes del protagonista i dels indrets que recorregué.

Curial i Güelfa

Curial i Güelfa, autor anònim (possible secretari de la reina Maria), va ser redescobert per Milà i Fontanals al segle XIX. Presenta realisme malgrat algun episodi més idealitzat. Està dedicat a la reina mentre el rei era a Nàpols i tracta del recorregut del cavaller per assolir mèrits, estatus i honor per merèixer la dama.

Està estructurat en tres llibres (reptes del cavaller):

• 1r: Itàlia i Àustria.
• 2n: França.
• 3r: Terra Santa, Grècia, nord d'Àfrica i París.

Combina aventures cavalleresques i intriga amorosa; personatges de ficció però amb referents i fets històrics; llenguatge culte però natural.