Bienni Progressista (1854-1856): Reformes, Madoz i Crisi Social
El Bienni Progressista (1854-1856)
L'Alçament i el Manifest de Manzanares
El Bienni Progressista es va iniciar amb l'alçament dels progressistes, demòcrates i moderats defraudats. Aquest període va començar amb el Pronunciament de Vicalvarada. Leopoldo O'Donnell va quedar al capdavant i va crear la Unió Liberal.
Es va elaborar el Manifest de Manzanares, que demanava:
- El compliment de la Constitució del 1845.
- La reforma de la llei electoral.
- La reducció d'impostos.
- La restauració de la Milícia Nacional.
Govern i Principis Progressistes
La presidència va recaure en Espartero, amb O'Donnell com a ministre de Guerra. Es van convocar eleccions, que van guanyar els progressistes, amb el suport d'alguns demòcrates.
Es van instaurar els principis del progressisme, incloent-hi la Milícia Nacional i la Llei Municipal. Es va crear una Constitució que, finalment, no va arribar a ser promulgada (la non nata).
Objectius Econòmics i Socials
Es va dissenyar un pla de reformes econòmiques amb l'objectiu de defensar els interessos burgesos urbans i les classes mitjanes. L'objectiu principal era el desenvolupament econòmic i la industrialització del país.
Reformes Clau: Desamortització i Ferrocarril
Les accions més importants van ser la represa de l'obra desamortitzadora i l'extensió de la xarxa de comunicacions.
La Llei de Desamortització de Madoz (1855)
La Llei Desamortitzadora de Madoz va afectar els béns de l'Estat, l'Església, els ordes militars, les institucions benèfiques i, especialment, els ajuntaments (béns comunals i de propis). Es pretenia aconseguir recursos per a la Hisenda i impulsar la modernització econòmica.
Impuls a la Industrialització
La construcció de la xarxa de ferrocarril va ser una peça clau per al creixement industrial. Es va crear la Llei General de Ferrocarrils, que regulava la construcció i oferia incentius a la inversió estrangera.
La preocupació pel desenvolupament econòmic va afavorir altres sectors:
- Reforestació i Telègraf.
- Millora de la xarxa de carreteres.
- Creixement de les societats per accions, la banca i la mineria.
Crisi Social i Vagues Obreres
Les mesures reformistes no van solucionar la crisi de subsistència que va provocar revoltes ja el 1854. A Catalunya es van produir les primeres vagues obreres el 1855. Els treballadors demanaven:
- Reducció dels impostos de consum.
- Abolició de les quintes.
- Millora dels salaris.
- Reducció de la jornada laboral.
El malestar social també va conduir a un alçament del camperolat en diverses zones.
La Caiguda del Govern Progressista
El govern va acabar presentant la Llei del Treball, que introduïa algunes millores i permetia les associacions d'obrers, però la mesura va arribar tard. El conflicte social va impulsar la creació d'un moviment obrer polític al país.
A més, les discrepàncies dins de la coalició governamental van augmentar:
- Els progressistes més moderats van confluir en la Unió Liberal (liderada per O'Donnell).
- Els més radicals van formar el Partit Demòcrata.
Finalment, Espartero va dimitir i O'Donnell va ser nomenat cap de govern, posant fi al Bienni Progressista i iniciant el període de la Unió Liberal.