Biodiversitat i Paisatges Vegetals a Espanya i Catalunya

Introducció a la Biodiversitat

Biodiversitat: Nocions Generals

La biodiversitat és el conjunt de totes les espècies animals i vegetals que es distribueixen en la superfície terrestre, incloent-hi continents, oceans i atmosfera. És també una font de matèria primera i de recursos alimentaris i energètics per a la humanitat. El creixement de la població i els patrons de consum condueixen a un increment de la demanda de serveis dels ecosistemes i d'energia. L'impacte de les activitats humanes provoca canvis intensos en els components vius i inerts dels ecosistemes. L'increment de la demanda d'energia genera impactes sobre la biodiversitat en dos àmbits: en els impactes derivats de la producció i distribució d'energia i en els resultats de l'ús d'aquesta energia.

Boscos

El bosc és un ecosistema de gran valor, el de més risc del planeta, i conté el percentatge més alt de diversitat d'espècies animals i vegetals. Té una funció ecològica, ja que són una reserva de biodiversitat i una font de recursos naturals. Hi ha quatre tipus de boscos: boreals, temperats, subtropicals i tropicals.

Paisatges Vegetals a Espanya

Biodiversitat d'Espanya

Espanya és un territori amb una gran biodiversitat i això s'explica per tres factors:

• Situació: afavoreix la presència de dos dominis vegetals del planeta.
• Efecte refugi: durant els períodes glacials va servir de refugi d'espècies vegetals i animals i el nivell d'aigua era baix.
• Presència de sistemes muntanyosos: reprodueixen la gradació vegetal entre el nord i el sud d'Europa.

Acció Antròpica (Humana)

La intervenció humana, forta i intensa, ha transformat el paisatge fins avui dia, de manera que no hi ha paisatges naturals. Hi ha hagut una pèrdua de superfície de vegetació a causa de l'expansió d'àrees urbanes i per la construcció d'infraestructures i equipaments. La conseqüència del procés de destrucció del paisatge natural és l'erosió, que genera desertització del sòl i dels recursos ecològics.

Paisatge: Definició

El paisatge és la fesomia d'un territori i el resultat de la interacció de factors naturals i humans, i els sentiments que desperta en mirar-los. Es produeix una combinació dinàmica d'elements abiòtics, biòtics i antròpics, que es relacionen conformant un conjunt en evolució.

Gestió del Paisatge i Qualitat de Vida

Per gestionar un paisatge s'han de conèixer els seus elements i interaccions. El paisatge depèn de la qualitat de vida dels éssers humans. Reflecteix les bones i males relacions entre la societat i el territori, i s'identifica amb un indret i amb un passat.

Tipus de Paisatges

Hi ha tres tipus de paisatges:

• Paisatges amb predomini d'elements abiòtics.
• Paisatges amb predomini d'elements biòtics.
• Paisatges amb predomini d'elements antròpics.

Paisatge Natural

És el resultat de la interacció d'elements biòtics i abiòtics sense la intervenció de l'ésser humà.

Tipus de Paisatges Vegetals a Espanya

Paisatge Vegetal Oceànic

• Ocupa la zona de Galícia, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i la Catalunya humida.
• Precipitacions abundants i temperatures poc caloroses.
• Hi creix el bosc temperat oceànic.
• El bosc és caducifoli, amb fulles amples, frondós i gairebé no deixa passar la llum.
• El bosc extens ha estat substituït per plantacions forestals.
• Els roures necessiten humitat i el seu creixement és lent, per això la fusta és dura i té un alt poder calorífic.
• Per sobre dels 1600-2000 m, el bosc desapareix i apareixen prats naturals i un matoll anomenat landa.

Paisatge Vegetal Mediterrani

• Ocupa part de la península Ibèrica i les Balears.
• L'alzinar i les sureres formen el bosc típic mediterrani, també anomenat esclerofil·le.
• El bosc és sempre verd i de creixement lent.
• Les capçades dels arbres són amples i tancades, per evitar que la calor arribi al sòl i per mitigar l'evaporació de la humitat.
• L'acció antròpica ha provocat la regressió de l'alzinar i una gran expansió del matollar.
• La composició dels matolls varia segons el nivell de sequera que han de suportar i el tipus de sòl on creixen.
• Les espècies vegetals principals són el bruc, la ginesta i l'estepa, abundants a la Meseta Nord.

Paisatge Vegetal de Canàries (Macaronèsic)

• La vegetació és escassa i està adaptada a una aridesa intensa.
• Hi ha una gran varietat d'espècies i endemismes.
• Els vents, els corrents marins i el pendent pronunciat creen una seqüència vegetal esglaonada en diversos pisos d'altitud:
  • Per sota dels 400 m creixen espècies de matollar costaner (la tabaiba i el cardó).
  • Per sobre dels 400 m creixen boscos de savines, palmeres i dragos.
  • Per sobre dels 600 m i fins a 1200 m, creix la laurisilva i el bruc.
  • Per sobre dels 1500 m al nord i 800-1000 m al sud creix el pi canari i, a vegades, barrejat amb estepes.
  • Per sobre dels 2000 m hi ha el matollar de cim.
  • Per sobre dels 2600 m creixen les violes del Teide.

Paisatge Vegetal de Muntanya (Alpí)

• La vegetació es distribueix en pisos d'altitud segons les temperatures i les precipitacions.
• Als Pirineus es localitza aquest paisatge i es distingeixen tres pisos:
  • El pis subalpí (entre 1200 m i 2400 m), on hi ha coníferes com el pi negre i l'avet.
  • El pis alpí (entre 2400 m i 3000 m), on només hi creix el prat.
  • El pis nival (més de 3000 m), on només creixen petites plantes adaptades a les roques.

Regions Fisiogràfiques de Catalunya

Una regió fisiogràfica és una àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les característiques del relleu, la vegetació i la climatologia. Hi ha dues grans regions: la Catalunya seca i la Catalunya humida.

Catalunya Seca

Es caracteritza per l'escassetat de pluges. Els estius són secs i calorosos, i els hiverns, secs i temperats. L'aridesa (escassetat d'aigua) augmenta de nord a sud i de la costa cap a l'interior. La vegetació és mediterrània, perennifòlia i adaptada a la sequedat estival i hivernal. L'alzinar és el bosc més representatiu.

Es poden distingir cinc regions dins la Catalunya seca:

La Regió de Tramuntana

• Comprèn la regió del nord de Catalunya.
• Presència de dues planes litorals, el Rosselló i l'Empordà.
• El tret més característic és la tramuntana, un vent del nord, fred i sec.
• La vegetació és mediterrània, amb boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i alzina surera.

La Regió Litoral

• Comprèn les serralades i depressions des de les Gavarres fins al riu de Sénia.
• Els rius són d'escàs recorregut i règim torrencial.
• El clima és calorós i sec cap al sud.
• La vegetació és mediterrània, amb boscos de pi blanc i boscos mixtos de pi i d'alzines.
• És la regió més poblada de Catalunya.

L'Altiplà Central

• Comprèn el sector de la Depressió Central situat.
• El paisatge està dominat pel relleu de formes tabulars i les costes.
• Els rius hi han excavat conques d'erosió on s'ha concentrat la població i les activitats humanes.
• El clima presenta una major oscil·lació tèrmica que a la regió litoral i menys pluviositat.
• La vegetació característica són els boscos de pi blanc i els matolls.
• La densitat de població és mitjana.

El Prepirineu

• Comprèn el conjunt de serres muntanyoses al sud del Pirineu axial.
• El clima es caracteritza per temperatures fredes a l'hivern i força elevades a l'estiu.
• La vegetació dels vessants assolellats presenta boscos de pi blanc, roures i alzines, mentre que als vessants humits hi ha boscos de roure, faig i pi negre.

La Regió Continental

• Comprèn les terres interiors i planeres de Catalunya, formades per l'acumulació dels sediments aportats pels rius pirinencs.
• El clima té estius xafogosos i hiverns freds amb força gelades i dies de boira a causa de la presència d'aire fred.
• Les pluges són escasses.
• És l'única regió que presenta vegetació estepària.