Biodiversitat i Paisatges Vegetals d'Espanya: Dominis Climàtics i Factors
Paisatge i Medi Ambient
Els Paisatges Vegetals i la Biodiversitat Espanyola
La gran biodiversitat vegetal d'Espanya es deu a diversos factors geogràfics i històrics:
Factors Determinants de la Biodiversitat
- Situació Geogràfica: La posició de la península Ibèrica (al sud-oest d'Europa) afavoreix la presència del domini atlàntic i mediterrani. A les Canàries, hi trobem el domini macaronèsic (tropical).
- Efecte Refugi: Durant els períodes glacials, la península va servir de refugi per a espècies vegetals i animals europees i va acollir espècies africanes que van arribar per l'estret de Gibraltar.
- Presència de Sistemes Muntanyosos: Les cadenes muntanyoses i la Meseta reprodueixen en altitud una gradació vegetal que també es dona al nord i sud d’Europa.
- Acció Antròpica (Ésser Humà): L'acció humana ha provocat la substitució dels boscos per camps de conreu i la pèrdua de superfícies de vegetació per l'ampliació de les ciutats.
Tipus de Paisatges Vegetals
La diversitat climàtica i l’altitudinal permeten l’existència de diferents tipus de vegetació que, juntament amb altres elements, conformen els paisatges naturals.
Paisatge Vegetal Oceànic
Es localitza a Galícia, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus, el Sistema Central i el Sistema Ibèric. Quan les precipitacions són abundants, les temperatures són fresques i hi ha humitat al sòl, el bosc temperat oceànic es desenvolupa correctament.
- Espècies: Roure i faig (arbres caducifolis i frondosos). Aquests boscos són tan densos que la llum no penetra i el sotabosc és pobre en arbustos i herbacis (arbres de fins a 30 metres).
- Matollar: Per damunt dels 1600-2000 m, el matollar es coneix com la landa.
Paisatge Vegetal Mediterrani
Ocupa la majoria de la península. L'alzinar (perenne) i les suredes constitueixen el bosc típic mediterrani o escleròfil, preparat per a la calor i la sequera. Aquestes espècies tenen troncs llenyosos i arrels profundes.
L'acció humana provoca la regressió de l'alzinar i l'expansió del matollar (màquies, garrigues i estepes).
Paisatge Vegetal de les Canàries (Domini Macaronèsic)
La vegetació és escassa i adaptada a la intensa aridesa, però presenta una gran varietat d’espècies. L'efecte del vent, els corrents marins i el pendent pronunciat esglaonen la vegetació per altitud:
- Fins a 400 m: Matollar adaptat a la sequera (tabaiba i cardón).
- Zones més humides (600 i 1200 m): Muntanya verda (laurisilva i bruc).
- Entre 800 m (sud) i 1500 m (nord): Àrea del pi canari, que es mescla amb estepes a la part meridional.
- Illes més altes (a partir de 2000 m, a Tenerife i La Palma): Matollar de cim (bàlec i ginestes). A partir dels 2600 m, hi trobem les violetes del Teide.
Paisatge Vegetal de Muntanya (Alpí)
Als Pirineus, el paisatge vegetal alpí es divideix en pisos d'altitud:
- Pis Subalpí (Entre 1200 i 2400 m): Coníferes com el pi negre i l'avet, amb un sotabosc d'arbustos (nabiu i rododendre).
- Pis Alpí (Entre 2400 i 3000 m): Només hi creix el prat (zona on pot nevar durant gran part de l'any).
- Pis Nival (A partir de 3000 m): Només petites plantes rupícoles adaptades a les roques (líquens i molses).