Biodiversitat i Paisatges Vegetals a Espanya

Espanya és un territori que presenta una gran biodiversitat.

Factors determinants

Tres factors la determinen:

• La situació: frontera de diferents dominis vegetals.
• L’efecte refugi: refugi d’espècies vegetals i animals durant el període de glaciacions (endemismes).
• La presència de sistemes muntanyosos: gradació vegetal en altitud, a més de la gradació latitudinal.

El paisatge és la fisonomia externa d’un territori. És el resultat de la interacció de factors naturals, biòtics i abiòtics (relleu, clima, flora i fauna) i els factors humans (activitats econòmiques i culturals) al llarg del temps.

La Vegetació

La vegetació és el conjunt d’espècies vegetals d’un territori (unes 6.000 a Espanya).

Formacions vegetals:

• Bosc: port arbori.
• Matollar: port arbustiu.
• Prat: port herbaci.

Regne Holàrtic

• Regió eurosiberiana: paisatge atlàntic.
• Regió mediterrània: paisatge mediterrani.
• Regió macaronèsica: paisatge canari.
• Regió alpina: paisatge de muntanya.

Factors que afecten la distribució de la vegetació

• Temperatura:
  • Vegetació termòfila (espècies adaptades a les altes temperatures).
  • Vegetació criòfila (adaptada a les baixes temperatures).
• Humitat:
  • Vegetació xeròfila (plantes adaptades a l’absència d’humitat).
  • Vegetació higròfila (adaptada a alts nivells d’humitat).
• Llum:
  • Vegetació ombròfila: adaptada a la poca llum.
• Relleu:
  • Pisos bioclimàtics (variació de les comunitats vegetals).
  • Orientació dels vessants.
• Sòl:
  • Salinitat: vegetació halòfila (adaptada a nivells de salinitat).
  • Acidesa: vegetació acidòfila (pH < 7) i vegetació basòfila (pH > 7).
• Acció humana: introducció i degradació d’espècies.

Paisatges vegetals mediterranis

Els vegetals s’adapten a la sequera.

• Boscos perennifolis: amb vegetals de mitjana altura, escorça grossa i rugosa. Exemples: alzina i pi.
• Matollars: màquia (estepa, bruc), garriga (romaní, farigola) i estepa (farigola, espartar).

Paisatges vegetals oceànics

• Bosc caducifoli: arbres alts de fulla caduca (faig, roure, pi, eucaliptus).
• Landa: degradació del bosc, matollar dens (bruc, gatosa, ginesta).
• Prat: pastures.

Paisatges vegetals de muntanya

Muntanya alpina:

• Pis subalpí: (1.200-2.400 m) coníferes com l'avet i el pi silvestre.
• Pis alpí: (2.400-3.000 m) prats i tarteres amb plantes rupícoles.
• Pis nival: (>3.000 m) molses i líquens.

La resta de muntanyes:

• Sense pis subalpí.
• Transició del bosc típic al matollar (zona atlàntica: bruc i ginesta; mediterrània: matollar espinós).
• Prats.