Biografia i Temàtica de Maria Aurèlia Capmany: Carola Milà i el Feminisme

Biografia de Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Maria Aurèlia Capmany va néixer a Barcelona en una família progressista. Va ser una destacada escriptora, pedagoga i política.

• La realitat de l’Espanya franquista la va obligar a plantejar-se la seva condició de dona. El seu feminisme és evident en la seva actitud pública i en moltes de les seves publicacions.
• Es va casar amb Jaume Vidal Alcover.
• Va ser regidora de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona (PSC).
• Va rebre la influència de pensadores com Simone de Beauvoir.

Anàlisi de 'Feliçment, jo sóc una dona' (1969)

Temàtica principal

La novel·la aborda diversos eixos temàtics:

• Fets històrics.
• La vida dels joves burgesos.
• Ús de la ironia per retratar les condicions de la dona (Carola només vol ser lliure i feliç).
• La recerca de la llibertat, explorant diferents vies: el convent, el feminisme de Paquita Reinal, la feina de criada i la prostitució (que es presenta com un camí fallit).

Conclusió de la novel·la

Inicialment, la novel·la sembla retratar que l’únic camí possible per a una dona és tenir un home al costat. No obstant això, Carola, al final, fuig i s’allibera, demostrant que la vida mateixa ha estat el seu camí d’aprenentatge i emancipació.

Argument i desenvolupament de Carola Milà

La novel·la narra la vida atzarosa de Carola Milà des del naixement fins a la vellesa (1899-1969). Carola té l’edat del segle i, en certa manera, el representa.

Estructura de la Trama per etapes

1. Infantesa i adolescència (a casa de l’avi): Filla il·legítima del fill de l’amo de la fàbrica on treballa el seu avi. La seva mare fuig i la deixa a cura de l’avi. La família paterna (els Pujades) la fa ingressar a una escola religiosa, però Carola és expulsada. Treballa en una botiga de guants, on coneix Feliu Tobies, el seu primer amor. La relació dura poc per l’oposició de l’avi. Feliu Tobies i Salvador Milà (l’avi) moren.
2. Joventut (Paquita Reinal): És afillada pels Reinal. La senyora Reinal la converteix en la seva ajudant personal. Coneix Agustí Turull i se n’enamora, però la senyora Reinal s’oposa al festeig. Un dia surt a ballar i coneix una prostituta que la introdueix en aquest món.
3. Maduresa (Senyora Rosita i Esteve Plans): Treballa a la casa de barrets de la senyora Rosita. Coneix Esteve Plans, amb qui tindrà una filla. Es casa amb ell i forma part de la societat burgesa fins que la família Plans fuig l’any 1936. Carola es queda a Barcelona, el pis es converteix en un hospital, i ella hi col·labora d’infermera. Coneix Benito Garrido, s’enamoren i tenen una relació que acaba amb la guerra. Carola no suporta viure a l’Espanya franquista i marxa a París l’any 1951.
4. Vellesa (París i Mallorca): Es fa passar per hongaresa a París i munta un negoci de restauració. A la mort del marit, ella és l’hereva. L’any 1968 és rica i feliç. Marxa a Mallorca, on escriu les seves memòries a petició de l’editor Cosme Tudurí.

Estructura, Espai i Temps

Estructura de la novel·la (15 capítols)

• Capítols 1-5: Infantesa i preparació per a la vida adulta.
• Capítols 6-11: Expliquen com Carola aconsegueix ascendir socialment.
• Capítol 12: La Guerra Civil i l’estada a Barcelona li donen l’oportunitat de conèixer l’amor (Benito Garrido).
• Capítols 13-14: Carola viu una vida burgesa i acomodada que no és la que volia.
• Capítol 15: Suposa un renaixement, la llibertat al París dels anys 60 i el final de la vellesa, on reflexiona sobre la seva vida i escriu les seves memòries.

Espai i Temps

• Espai: La major part de la novel·la se situa a Barcelona, amb etapes importants a París i Mallorca.
• Temps: Segle XX. Carola neix el 1899 i la novel·la s’acaba el 1969, quan escriu les memòries.

Referències literàries i estil

Referències literàries

• Moll Flanders (1722): Explica la vida difícil i atzarosa de dones abandonades per les seves mares que lluiten per obrir-se camí.
• Marguerite Rigolboche: Dona popular de París que va marcar tendència perquè el seu comportament negava les convencions socials (fumava, bevia, vivia sola sense home, etc.).

Llenguatge i estil

Llenguatge ric i viu, que reflecteix la parla del carrer i identifica clarament els ambients i els personatges.

Personatges clau i canvis d'identitat

Carola Milà: La protagonista i les seves identitats

Carola construeix la seva pròpia identitat amb els elements que té al voltant, adaptant diferents personalitats al llarg de l’obra. Cada nom li permet tancar amb el passat quan la seva vida fa un gir.

• Carola Milà: Nom de naixement. El manté durant la infantesa, quan viu amb Esteve i quan viu a Mallorca (Girs: mort de l’avi i la Paula).
• Carmina Torres: Quan viu amb Paquita Reinal (Gir: ser possessió de la senyora Reinal i estar privada de llibertat).
• Llorença Torres: Quan viu a casa dels senyors Sala, i també quan és prostituta (Gir: casament amb l’Esteve).
• Judith Nagy: Nom que utilitza a París fins que marxa a Mallorca (Gir: abandonament del marit).

Parelles i relacions amoroses

Feliu Tobies

Primer amor. Jove anarquista de la lluita obrera. Descobreix l’amor i el sexe. Relació traumàtica, ja que ell li diu que no es casaran mai.

Agustí Turull

Segon amor, conegut a ca la Reinal. És un burgès. No tenen contacte físic, ensenyant una altra manera d’estimar.

Esteve Plans

Marit de Carola, de classe benestant. Es casen després de tenir una filla. És masclista i maltractador, tractant Carola com si fos la seva propietat.

Benito Garrido

Antagònic a Esteve Plans. Compromès amb la causa republicana. Molt bona persona.

Adrien

Noi jove de París, amb qui inicia una relació de dos anys.

Altres personatges rellevants

Sebastià Milà (Avi)

Home orgullós i autoritari. Reflecteix la individualitat ferotge i la manca d’escrúpols. Apallissa Carola i no l’ha estimat mai.

Paula

Segona esposa de l’avi. És jove i lletja i no parla gaire. Mai va mostrar simpatia per Carola.

Sindu i Teresa Pujades

Amos de la fàbrica on treballa l’avi Sebastià, i avis burgesos de Carola.

Paquita Reinal

Dona benestant gràcies al seu marit. Treballa en l’educació de les dones obreres, segons les idees de la classe alta. Representa un feminisme conservador.

Rosita

Mestressa del local de barrets/prostitutes.

Cosme Tudurí

Recurs narratiu. Editor que encarrega les memòries a Carola i intervé en la seva identitat.

Referents femenins i masculins

Carola no té mare ni àvia, per la qual cosa el passat no la marca. Els homes volen construir els seus ideals femenins, mentre que les dones li ofereixen diferents models de vida:

• Les monges li valoren la santedat.
• A casa de la senyora Reinal coneix Maria (referent d’amistat).
• Quan marxa a una altra casa coneix Eugènia.
• A casa de la senyora Rosita es mou en l’ambient de la prostitució.