Biografies d'autors catalans: Villalonga, Calders, Pedrolo i Fuster
Llorenç Villalonga
Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1897-1980) va estudiar Medicina i es va especialitzar en Psiquiatria. Durant la seva estada a París, s'interessà per la literatura francesa. Amb l'esclat de la Guerra Civil, va adoptar posicions anticatalanistes i va escriure en castellà. Un cop acabada la guerra, inicià la mitificació de la seva infantesa i joventut a Mallorca.
Obra
Fou fonamentalment novel·lista, però també va escriure contes i teatre. Amb la seva primera novel·la, Mort de dama, va desencadenar una forta polèmica perquè caracteritzava la decadència de l'aristocràcia rural de les Illes dels anys vint.
Pere Calders
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994) va néixer a Barcelona. Va estudiar a l'Escola Superior de Belles Arts i va treballar com a dibuixant i periodista. Després de la caiguda de la República, Calders va ser internat al camp de concentració de Prats de Molló.
Obra
Els seus dos primers llibres són el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén, on s'endevinen els trets singulars de l'autor. Amb la novel·la L'ombra de l'atzavara, va guanyar el premi Sant Jordi.
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990) va néixer a l'Aranyó, en una família de propietaris rurals. Va estudiar el batxillerat a l'escola dels escolapis d'aquesta població. De petit, devorava els llibres; hi va trobar molta literatura espanyola, amb obres de Pío Baroja i Valle-Inclán.
Obra
El 1953, publica el recull de contes El premi literari i més coses. Va rebre els premis més prestigiosos de la literatura catalana, com ara el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979, va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Joan Fuster
Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 1922-1992) va néixer a Sueca. La seva família era d'origen pagès. El 1943, va començar els estudis de Dret a la Universitat de València. Va exercir d'advocat i va publicar l'assaig d'estètica El descrèdit de la realitat, amb el qual inicia una brillant carrera d'assagista.
Obra
Es caracteritza per l'amplitud i la diversitat de temes, però també pel gènere. Va destacar en l'assaig llarg, en l'aforisme i en el diari íntim. El 1975, se li va concedir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.