Biologia Cel·lular i Molecular: Immunitat, Al·lèrgies i Virologia
La Reacció Inflamatòria: Mecanismes Clau
A la ferida, els basòfils i els mastòcits són estimulats per proteïnes del sistema del complement per alliberar substàncies com la histamina, que provoca la dilatació dels vasos sanguinis. Aquest augment del flux de sang causa l'envermelliment i l'escalfor a la zona.
La histamina també fa augmentar la permeabilitat capil·lar, la qual cosa permet la sortida de neutròfils i plasma (provocant la inflor) a la zona afectada. Els neutròfils fagociten els bacteris i es moren. El pus està format per l’acumulació d’aquestes cèl·lules mortes.
Producció de Proteïna L1 del VPH en Llevat
El procés per obtenir un llevat recombinant capaç de produir la proteïna L1 del Virus del Papil·loma Humà (VPH) segueix els passos següents:
- Aïllar el genoma del VPH.
- Tallar, mitjançant enzims de restricció, el genoma del VPH fins a obtenir el gen de la proteïna L1.
- Fer moltes còpies d’aquest gen (utilitzant la tècnica de la PCR o clonant-lo en bacteris o altres microorganismes, fins i tot en cèl·lules del propi llevat de la cervesa).
- Preparar un cultiu del llevat Saccharomyces cerevisiae.
- Transferir el gen de la proteïna L1 a les cèl·lules del llevat (mitjançant electroporació, pistola de gens, etc.).
- Seleccionar les cèl·lules del llevat que han incorporat el gen i establir-ne un nou cultiu.
Mecanisme de Sensibilització Al·lèrgica (IgE)
L’al·lergogen, com la taumatopeïna, després de travessar la pell, és captat per cèl·lules presentadores d’antígens. Aquestes cèl·lules mostren l'antigen als limfòcits T, els quals promouen la proliferació de limfòcits B i la seva diferenciació en cèl·lules plasmàtiques productores d’IgE. Finalment, aquestes IgE s’uneixen a la superfície dels mastòcits, completant la sensibilització.
La Funció Clau de la Histamina en la Immunitat
La histamina produeix un augment del flux sanguini local i un augment de la permeabilitat vascular. D’aquesta manera, arriben més cèl·lules i molècules immunològiques a la zona afectada per combatre la infecció o el dany.
Cicles Virals: Lisogènic vs. Lític del Bacteriòfag P22
Aquests cicles descriuen dues estratègies de replicació del bacteriòfag P22 en Salmonella:
Cicle Lisogènic
En el cicle lisogènic, el material genètic del bacteriòfag P22 s’integra en el material genètic de la Salmonella. Aquesta situació es manté en un estat de latència. El bacteri es reprodueix amb normalitat, per la qual cosa el nombre de cèl·lules bacterianes augmenta amb el temps. Conseqüentment, hi ha més cèl·lules bacterianes i la densitat òptica és superior.
Cicle Lític
En el cas del bacteriòfag P22 de cicle lític, se sintetitzen noves proteïnes víriques i nou material genètic víric. Els nous virions resultants trenquen la cèl·lula bacteriana (lisi), s’alliberen al medi i infecten altres bacteris. El cicle es repeteix. Al cap del temps, la quantitat de cèl·lules bacterianes en el medi disminueix, i això fa que la densitat òptica sigui inferior.