Biòtop, Adaptacions i Hàbitat: Guia Completa d'Ecosistemes
El biòtop
És la part inorgànica de l'ecosistema. Està format per les roques, l'aire, l'aigua, les sals dissoltes, la sorra, etc. Per descriure'l necessitem:
Una descripció del tipus d'ecosistema: una bassa, un parc, un conreu de cereals, una zona del fons marí, etc.
Una relació dels paràmetres físics i químics que el caracteritzen, com ara el tipus de sòl, la quantitat de llum, les temperatures, etc.
Les variables fisicoquímiques del medi, que influeixen en la vida dels organismes, es coneixen com a factors abiòtics.
4. Les principals adaptacions dels éssers vius
La diversitat d'éssers vius del planeta és una conseqüència de les adaptacions que han fet als diferents medis.
Adaptacions a ecosistemes terrestres
Segons el factor abiòtic:
Humitat. Les plantes d'ambients molt humits presenten abundants estomes que faciliten l'evapotranspiració.
Llum. En zones amb escassetat de llum, alguns vegetals creixen verticalment de manera desmesurada, com passa en certs arbres de la selva tropical.
Temperatura. Els animals poiquiloterms, que tenen una temperatura semblant a la del medi, en condicions desfavorables emigren.
Adaptacions a ecosistemes aquàtics
Segons el factor abiòtic:
Llum. Els organismes fotosintètics només es desenvolupen a les capes més altes.
Moviments de l'aigua. Els organismes de zones amb forts corrents s'han adaptat de diferents maneres. Algunes algues viuen fixes al substrat.
Pressió. Els peixos de zones profundes són aplanats i tenen les cavitats internes molt reduïdes.
Salinitat. La salinitat de l'aigua és la quantitat de sals minerals que hi ha dissoltes a l'aigua. És més elevada als mars i els oceans.
L’hàbitat i el nínxol ecològic
En els ecosistemes, els éssers vius ocupen un hàbitat i un nínxol ecològic, dos conceptes diferents, però íntimament relacionats.
Hàbitat. És el lloc físic d'un ecosistema on viuen els individus d'una espècie determinada. L'hàbitat d'un ésser viu té les condicions naturals necessàries per permetre la vida de la seva espècie.
Nínxol ecològic. És el paper que té una espècie en l'ecosistema. El nínxol ecològic d'una espècie es defineix per molts aspectes, com ara el comportament, el tipus d'aliment que consumeix, els llocs on troba aquest aliment, els depredadors que se n'alimenten, la manera d'utilitzar els recursos disponibles o els efectes que té sobre altres espècies de l'ecosistema, entre d'altres.