Els Borbons Espanyols del Segle XVIII: Reformes, Despotisme Il·lustrat i Societat Estamental
Relació dels Borbons Espanyols del Segle XVIII
La dinastia borbònica espanyola al segle XVIII va estar marcada per una política de profundes reformes en tots els camps, amb l'objectiu d'intentar col·locar Espanya en un lloc destacat entre les potències europees. Els monarques van ser:
- Felip V (1700-1724, 1724-1746)
- Lluís I (1724)
- Ferran VI (1746-1759)
- Carles III (1759-1788)
- Carles IV (1788-1808)
Felip V va ser ajudat inicialment per consellers francesos, i posteriorment per espanyols de primera generació d'il·lustrats.
Despotisme Il·lustrat
Forma de govern característica a l'Europa del segle XVIII, resumida en el lema: “Tot per al poble, però sense el poble.”
Segons aquesta forma de govern, el monarca és el governant absolut d'un país i només ha de retre comptes de les seves decisions davant Déu. Va ser millor exemplificat per Lluís XVI de França. El primer monarca a posar-lo en pràctica va ser Frederic II de Prússia.
Economia Catalana al Segle XVIII
Després de la derrota catalana a la Guerra de Successió, el Principat va perdre les lleis i privilegis econòmics i socials que disposava des de la fusió de la Corona d'Aragó amb Castella. Es va produir:
- Naixement de l'estat espanyol modern.
- Prohibició de les institucions catalanes.
- Centralització de la recaptació d'impostos.
- Modernització dels sistemes d'assignació de quotes.
- Introducció a la Corona d'Aragó de l'impost del cadastre (que va suposar una pressió fiscal $\times 6$ per a la pagesia catalano-aragonesa).
- Elaboració de censos de població molt minuciosos.
Concepte Antic Règim
Règim inicial (no sols a França, sinó a Europa abans de la Revolució Burgesa) que es converteix en una organització econòmica, social, política i cultural. A nivell social, l'Antic Règim es caracteritza per la societat estamental.
Societat Estamental
Societat dividida en estaments, agrupacions socials determinades pel naixement. Si neixes de noble, ets noble.
Societat Classista
Societat dividida en classes socials, agrupacions socials segons la riquesa (exemples: burgesia i classe obrera).
Estaments Privilegiats
La Noblesa i el Clergat, degut al seu gran poder. Els seus privilegis incloïen:
- No pagar impostos.
- Ocupar càrrecs importants a l'administració.
La Noblesa
Els nobles prestaven serveis a la corona (militars, polítics, administratius, etc.). El rei podia vendre drets de noblesa, subjectes al compliment d'uns requisits.
Es dividien en:
- Nobles de cort (propers al rei).
- Noblesa de províncies.
- Nobles sense terres / pobres.
La funció principal dels nobles era obeir al rei quan aquest ho demanava. Podien realitzar certes activitats com a afició, però mai un treball manual.
Les bases de la seva riquesa eren:
- Terra posseïda (tenien pagesos que treballaven les seves terres).
- Exempció del pagament d'impostos.