Eduard Escalante i Àngel Guimerà: teatre valencià del XIX i variants del valencià

Resum

El document presenta dos autors valencians del segle XIX: Àngel Guimerà, figura central del teatre català amb una evolució del romanticisme al realisme i el modernisme, i Eduard Escalante, autor de sainets que retraten la vida popular de València. També recull les principals variants dialectals del valencià septentrional, apaixat i meridional.

Punts clau

Àngel Guimerà començà amb poesia romàntica i destacà en el teatre a partir dels 34 anys.
Les obres romàntiques de Guimerà (Gal·la Placídia, Judith de Welp, Mar i cel) recreen passats històrics amb exaltació del medievalisme.
Cap al 1890 Guimerà es decantà pel realisme amb obres com Terra Baixa i La filla del mar.
Eduard Escalante, nascut al Cabanyal, es feu famós amb el sainet, gènere que reflecteix la vida popular valenciana.
El teatre d'Escalante reflecteix el bilingüisme diglòssic de l'època i una ideologia populista i liberal.
El valencià es divideix en tres variants: septentrional, apaixat i meridional, cadascuna amb trets fonètics i morfològics propis.

Posa't a prova

Àngel Guimerà

Fou una de les figures més respectades del seu temps, literari, social, polític i lingüístic. Començà escrivint poemes que es podrien incloure dins del corrent Romàntic de l'època: poemes històrics, de costums, d'exaltació del passat, amorosos, d'idealització de la vida rural... Però va destacar sobretot en el conreu del teatre, que va encetar quan ja tenia 34 ayns.

Obres de teatre Romàntic: Gal·la Placídia (1879), Judith de Welp, El fill del rei i Mar i cel -- tragèdies que recreen ambients passats on la història s'aborda des d'un punt de vista subjectiu, s'exalta el medievalisme i s'enyoren els temps de glòria i esplendor.

1890, féu un gir en la seua obra i començà a escriure un conjunt d'obres dramàtiques que foren més realistes i reflectires millor la societat del moment. (En Pólvora, La festa del blat, María Rosa, Terra Baixa i La filla del mar).

1900, començà un període de vacil·lacions on va posar en pràctica el drama burgués (Arran de terra), el melodrama (L'Eloi) i peces influides pel Modernisme (L'aranya, La santa espina, La reina vella i La reina jove).

Eduard Escalante

Nascut al Cabanyal en 1834 i orfe des de ben jove, va començà treballant com a pintor de ventalls. Després d'una breu estada a Madrid, va començar a col·laborar amb publicacions d'Alacant i València. En 1855 va escriure dos miracles de sant Vicent, peró de seguida començà a conrear el gènere que el faria famós, el sainet.

(Déu, dèneu i noranta, Bufar en caldo gelat, El trovador en un parxe, Les xiques de l'entresuelo, Tres forasters de Madrid, Les criaies, Les coentes, L'herència del rei Bonet, Trapatroles).

El teatre d'Escalante reflecteix, en l'àmbit lingüístic, la realitat de la ciutat de Valéncia en la segona meitat del Segle XIX entre les classes populars. Els temes recreen ambients típics del moment històric i de la classe social retratada, i hi sovintegen personatges tipificats, com el xic guapo, el vell verd, la xica presumida, la innocent, l'avar... A més, totes les seues obres reflectien el bilingüisme diglòssic de l'època i una ideologia populista i liberal.

Valencià septentrional

Els Ports, l'Alt i Baix Maestrat, la Plana de Castelló i l'Alcalatén

- l'acabament en -e de les formes de 3ª persona de l'imperfet (anave)

- manteniment de la -d- intervocàlica (llaurador)

- terminació en -o de la 1ª persona del present d'indicatiu (canto, ballo)

- terminacions en -és i -ís de l'imperfet de subjuntiu (cantés, dormís)

- enmudiment de la -r final

- conservació dels articles arcaics lo/los

Valencià apaixat

El Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València, la Ribera Alta

- l'ensordiment de la s sonora i de les palatals sonores j, g, tg, tj

- neutralització fonètica de b i v en b

- l'ús del passat simple (cantí, llegí)

- tendència ieista.

Valencià meridional

El Vinalopó Mitjà, l'Alacantí, El Baix Vinalopó

- harmonia vocàlica

- pèrduda de la -d- intervocàlica en major grau

- emmudiment de i en el dígraf ix

- l'ús de l'adverbi aquí en comptes d'ací

- abundància de castellanismes

Preguntes freqüents

Quina va ser l'evolució del teatre de Àngel Guimerà?

Va passar d'un teatre romàntic de temàtica històrica a un teatre realista cap al 1890, amb obres com Terra Baixa. Després, cap al 1900, va experimentar amb el drama burgès, el melodrama i peces influïdes pel modernisme.

Què és el sainet d'Eduard Escalante?

El sainet és un gènere teatral breu i còmic que Escalante va conrear per fer-se famós. El seu teatre retrata ambients i personatges típics de les classes populars de la València de la segona meitat del segle XIX.