Llir entre cards: anàlisi del poema d'Ausiàs March

Ausiàs March, va néixer l'any 1397 i va morir el 1459. Va ser poeta i cavaller medieval, originari d'una família de la petita noblesa
Enterren les res amb alegries festes, expressa el dolor que sent l'autor per un amor no correspost per part de la dona. Aquest dolor no és res comparable amb el que se sent al món dels vius, de manera que desitja la mort i reflexiona sobre si estaria millor al cel que a la terra, on és ara.
Podem dividir aquest poema en quatre parts. La primera part comprèn des del primer vers fins el vers 12, i ens explica que vol que la gent sigui felíç i es diverteixi, però al mateix temps especifica que ell no pot gaudir d'aquella felicitat que demana pels altres, ja que està patint per amor. Es veu al poeta com una figura solitària, i apareix el jo poètic. Ens transmet tristesa i solitud. La segona part consta del vers 13 fins al vers 24, és a dir, part de la segona estrofa i la tercera completa. En aquesta, el poeta compara el seu sofriment amb altres personatges. En el primer cas, es compara amb el rei de Xipre, qui es presoner dels infidels, i ve a dir que el seu dolor no és comparable, i que el seu mal d'amor mai podrà ser curat. Com a segona comparació, en la tercera estrofa, el mal de Tici és un dolor físic que va ser conseqüència d'un mal d'amor, però ell encara veu que el seu dolor és més gran. A Tici, com diu el poeta, el voltor se li menjava el fetge, però a ell aquest amor se li menja els pensaments i el cor. La tercera part està formada per les estrofes quarta i cinquena. En la quarta estrofa, March ens explica que, si en algun moment aparegués la mort, ho agrairia ja que marxarien tots els seus desitjos incomplets. En canvi, si lenterressin, no podria veure a la seva estimada, el que no podria suportar. Apareix una hipérbole els versos 20 i 21, I si la mort no em suposés lofensa / fer-me absent d'un tan bell panorama, on exagera que l'únic temor que té de la mort és el fet de no poder veure més a la seva estimada. Alhora, aquesta hipèrbole és una antítesi, una oposició de pensaments: ell vol morir perquè desapareguin tots els seus desitjos incomplets, però no vol perquè vol seguir veient a Lliri entre cards. En la cinquena, el poeta explica que quan mori, a part de veure Déu, li agradaria que la seva estimada plorés per ell ja que ha mort per culpa del seu rebuig. Si el poeta sabés que la dama plorarà per ell si mor, ell moriria, ja que prefereix rebre un acte d'estimació estant mort (el plor de Teresa) que no reben cap estant viu.La quarta i última part, la tornada, el poeta decideix que el suïcidi és la millor opció. Planteja que, estant viu no aconsegueix res de la dona, en canvi, si es mata la dona potser plora per ell i llavors ell es tranquil·litzarà en veure que a ella li ha importat la seva mort. També té l'esperança que l'matar-se, la dona es bebés que ho va fer malament en no estar amb ell i sen penedeixi. En aquesta volta apareix el senyal de Lliri entre cards, amb el qual reconeix al seu estimada.Colguen les res amb alegries festes, mostra el sofriment d'autor per l'amor no correspost de Lliri entre cards. Aquest dolor fa que no es pugui sentir còmode entre els vius, que són felíços i no entenen els seus intensos sentiments. Amb l'objectiu d'aconseguir qualsevol mostra d'afecte per part de la seva estimada, Ausiàs March seria capaç de morir, ja que l'únic temor que té a la mort és que no pugui veure més a la dama.Aquest poema demostra que la poesia dAusiàs March és una poesia lligada al pensament, en la qual exerceix el paper de poeta i filòsof.